Diumenge, al vol de tornada que em portava cap a casa, es va asseure al meu costat un senyor musulmà. El seu aspecte era molt comú. Texans, camisa de quadres verds i negres i una americana blau fosc. Portava un maletí amb un ordinador portàtil, del qual en va caure un mòdem 3g al posar-lo als compartiments superiors.
Devia ser molt sospitós que un musulmà no vestís túnica o shilaba, o no tingués aspecte de pobre, perquè des del moment que va pujar i es va asseure, totes les mirades es van clavar sobre ell i durant tot el vol, els passatgers del voltant l’anàvem escrutant.
Sens dubte, havia pujat un terrorista a l’avió. Imagineu-me a mi, quan vaig veure que s’asseia al meu costat, o imagineu-vos el moment en que es va treure dos mòbils de la butxaca.
Feia just 5 minuts que volàvem i em vaig posar a xerrar amb ell. Resulta ser que és professor universitari d’una ciutat al nord de l’IRAK, a tocar del Kurdistan. Vam parlar de la situació política del seu país, de la independència del kurdistan i de com els polítics d’allà es fixen en el procés català, em va ensenyar fotos de les seves filles… tot plegat molt perillós.
Va ser una vacuna contra la intolerància i els prejudicis en tota regla.
