El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a la Generalitat i ha acceptat el termini de 20 anys plantejat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per buidar l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.
L’abocador porta 8 anys clausurat i hi pesen diferents sentències de buidatge que fins ara no s’han complert. El nou pla de l’ARC estipula buidar-lo per fases fins al 2041, pla sobre el qual l’Ajuntament i la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) havien presentat un incident d’execució de sentència. El tribunal veu raonable el termini i a més accepta, en contra de l’opinió de consistori i PAAC, l’emplaçament del nou abocador, a 25 quilòmetres del primer.
La secció tercera de la sala contenciosa-administrativa del TSJC subratlla que a la documentació presentada en el marc del litigi, l’Ajuntament admet que era “poc realista” el termini inicial de dos anys per buidar l’abocador de Vacamorta que plantejava la sentència del 2014 del Tribunal Suprem per la qual s’ordenava la clausura de l’abocador.
Així, a l’escrit del tribunal, al qual ha tingut accés l’ACN, es llegeix que “ambdues parts -l’Ajuntament i la PAAC- han reconsiderat aquesta qüestió, probablement en valorar l’envergadura dels treballs a fer, que són molt complexos i requereixen, en execució de sentència, que se segueixin els diversos procediments administratius aplicables en cada actuació, i, en tot cas, que es respectin les normes jurídiques sectorials imperatives”.
Davant d’això, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va elaborar l’anomenat Pla d’Actuacions per al Buidatge del Dipòsit Controlat de Vacamorta, que planifica les actuacions de buidatge i de gestió dels residus que s’extreguin del dipòsit en funció de la diversa tipologia. “La concreció de les etapes a seguir està suficientment detallada, tant en l’àmbit de l’execució de les tasques com en l’àmbit temporal, tenint en compte que s’ha fixat també una data final. També està clar el pressupost d’actuacions, el finançament i l’estratègia de contractació”, subratlla el tribunal.
Així doncs, pel que fa al termini de 20 anys fixat per l’ARC, el TSJC el considera “raonable”, tenint en compte “els tràmits que s’estan duent a terme per respectar i garantir la salut de les persones i la protecció del medi ambient”.
Atès que és una previsió temporal a mig-llarg termini, si en avançar l’activitat d’execució s’apreciés que és insuficient o bé que concorren “circumstàncies justificades i excepcionals”, el termini “podria ser prorrogat, excepte que les dilacions fossin imputables a una activitat administrativa dilatòria o obstaculitzadora de l’execució, que seria precís corregir d’acord al Dret”.
Alhora, el tribunal desestima que el fet que el nou abocador estigui a 25 quilòmetres de Vacamorta signifiqui un incompliment de la sentència ferma, com reclamaven Ajuntament i PAAC. “La sentència va examinar la il·legalitat de l’abocador i va ordenar restaurar el paratge a la situació originària, però no va determinar el lloc en què haurien de dipositar-se els residus”, afirmen els magistrats.
“No consta que estiguem davant d’una zona humida inventariada que hi hagi obligació legal de preservar, de manera que, des d’aquest aspecte examinat, cap de les ubicacions proposades infringeix la normativa sectorial ni incompleix la sentència”, afegeixen.
Finalment, el text també especifica que el buidatge i la gestió de residus “comprenen i han de comprendre tots els abocaments fets des del setembre del 2000”. En aquest sentit, els magistrats subratllen que el pla de buidatge ja preveu una quantitat de 3.500 milions de tones de residus de diferents tipus, xifra que “excedeix” el volum “hipotèticament abocat” a partir de l’autorització de l’any 2003, posteriorment tombada.
Sota el paratge de Vacamorta s’hi acumulen fins a 3.539.629 tones de residus, tots els abocats des que es va obrir l’abocador, comptant també mitja tona de terres amb què es van segellar les escombraries el 2014.
Gairebé la meitat de tot aquest volum (el 49%) són fangs procedents de plantes de tractament de residus i d’aigua. A aquests, els segueixen un 27% de residus d’indústries; un 13% de construcció (terra i pedres); un 5% de processos químics orgànics, i en menor mesura, residus d’indústries tèxtils i pelleteres o de fusta i paper (un 2% cadascun).
