Sembla que ara sí que arriba la calor. Ha trigat tant (i encara s’ha de veure si de debò arriba aquest cap de setmana com diuen els entesos de les diverses televisions) i l’hem desitjant tant els que sempre ens queixem de fred a tot hora que se m’ha acudit pensar que la natura ha fet una pausa en les venjances a que ens té acostumats pel protestar contra el nostre mal cap i el tracte ignominiós que li dediquem, que ha tingut el detall de endarrerir la primavera fins que haguessin passat les eleccions, no fos cas que amb tanta gent que no es perd la platja per res del mon, ni se’ls hi hagués passat pel cap anar a votar. En canvi, amb aquests dies plujosos i ennuvolats que semblava que no s’acabarien mai potser se sentirien compromesos i anirien a votar.
Tot i axis, no s’han aconseguit multituds, menys que en les darreres eleccions, les de fa un mes. Cansament d’ haver d’anar a votar tant seguit, deien els famosos de la televisió interpretant els moviments socials a la seva manera.
Potser si que a la gent li cansa anar a votar, però em costa creure-ho, jo mes aviat penso que més o menys, excepte els que votaven PP que ja no sabien què pensar, la gran majoria confiaven en que es mantindria la tendència i preveien el que passaria als seus, com si anéssim sobre segur. Però el que no sabíem es que tanta gent va haver de fer cues de metres i d’hores per poder enviar el seu vot per correu, que no sempre ho varen aconseguir perquè Correus com es habitual no va funcionar ni al nivell que s’esperava ni amb la agilitat i eficàcia necessàries; i sobre tot no teníem ni idea que creixerien tant els diguem-ne “errors” que se’ns estant descobrint els darrers dies que, en molts cassos, han fet perdre llocs i càrrecs als que ja donaven la partida per guanyada.
Es vergonyós que aquestes coses tant elementals passin en el nostre país. I sembla que ens deixen tant indiferents com aquells escàndols que vàrem descobrir no fa gaire de quantitats de manipulacions d’informacions aconseguides il·legalment per part dels més alts estaments de l’anterior govern de dretes. I com sempre no passa res, ni passarà res, ni es descobrirà si ha sigut ineficàcia, ni de qui, ni si han sigut trampes ni de qui. Ens hem acostumat tant a ser com som que ja hem perdut el sentit crític sigui de lo que fan els demés sigui de lo nostre, ni en parlem ni procurem arreglar-ho, i el que es pitjor que els pocs que protesten i fan els possibles per posar-hi remei no se’ls fa cap cas, més aviat se’ls hi diu que lo que volen es complicar les coses, coses tan senzilles com que els resultats de les eleccions s’hagin manipulat.
Si es cert com deia l’Ada Colau que no hi ha ”polítiques petites” , també ho es que no hi ha protestes inútils per més que els conservadors les confonguin amb el “desordre” social i familiar. Perque el valor de la protesta es sempre un compromís amb la vida.
