Ja no comprem objectes sinó que en última instancia comprem el temps de la nostra vida. Som consumidors de les nostres vides.
Mark Slouka, defineix d’aquesta manera, la tendència en la que la societat contemporania ha convertit la vida de les persones en carreres de contrarellotge. De fet, la societat s’ha habituat a definir el plaer, com una cosa efímera, una pausa a la monotonia i continuitat de la vida laboral.
En aquest sentit, les vacances, s’han transformat en un luxe, allò que només determinades persones amb un determinat estatus social poden tenir-hi accés. És d’aquesta manera, com el temps s’ha convertit, avui, en la nostra societat, amb un dels bens més preuats que existeixen.
La concepció del temps, com la llengua, és un element cultural, i per a nosaltres, el temps s’ha convertit en un espai buit per ocupar, un compte enrere en una vida de materlialisme efimer, convertint així, el temps i la modernitat, en el que el sociòleg Zygmunt Bauman, anomenava una modernitat líquida.
D’aquesta manera, i rondant les festes de setmana santa, apareix el conflicte, necessitem ocupar el nostre temps lliure? Necessitem, tal i com argumentava Mark Slouka, convertirnos en consumidors de la nostra vida?
Tot això, segurament, donar una perspectiva diferent al conflicte que representa la onada de turistes a les nostra comarca, el baix empordà. D’aquesta manera, donant valor al temps, i al entorn, podrem gaudir de les petites coses que representa saber donar valor al SER i ESTAR a un lloc, a omplir de significat aquell vuit que, actualment, sense un viatge, una compra, no té cap sentit.
