Doncs ja està fet. Ja hem votat.
La dada significativa es donava molt abans del tancament dels col.legis. A les dues del migdia, on la participació era força més alta que de costum, i a les sis de la tarda, quan la participació seguia augmentant, i a Catalunya es disparava.
I participació alta vol dir, una vegada més en política espanyola, que la dreta ho té malament.
Ja deien alguns que la culpa de la caiguda de la dreta prové, en part, de la Setmana Santa, tan hàbilment posada al mig pel convocador de les eleccions.
Entre processons del dolor, pel.lícules de romans i mones de pasqua, enguany amb Sant Jordi incorporat, la gent es distreu i no està per mitings.
I així va acabar el diumenge d’eleccions, amb una dreta que no suma, un president que seguirà fent servir el famós matalàs de la Moncloa i una Catalunya força tenyida de groc.
A l’Empordà també ha passat, això del groc, amb triomf d’Esquerra en 31 dels 36 municipis de la comarca, i un PSC amb un resultats molt positius.
Un petit apunt, el groc a l’Empordà, també es dóna de forma física, als camps, que aquests dies estan florits i atorguen una gran bellesa de paisatges, que podem observar als instagrams, i si som capaços de deixar uns minuts els mòbils a casa, potser que visitem de forma presencial.
Però tornant al tema electoral, un cop tot recomptat, dat i beneït, anem cap a la segona part, cap a les altres noves eleccions, que arriben el dia 26, amb doble cita: europea i local.
Mirat en clau municipal, agafem la festa de la democràcia amb tota plenitud.
Llegim amb calma els programes de les formacions, repassem bé les propostes, i fem l’exercici d’escoltar.
És important perquè decidirem el poble que voldrem els propers quatre anys.
Ja veurem què passarà, però deixeu-me acabar desitjant sort i encerts a tothom que es presenta.
L’endemà seguirem aquí per comentar-ho!
