Avui ens visita Elena Montiel, l’alcaldable de Calonge i Sant Antoni per Guanyem Calonge i Sant Antoni, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Aquesta és una candidatura que no vam poder convidar finalment al debat, però a la que també volem donar veu. Bon dia, senyora Montiel.
Bon dia.
Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.
Val. Si em permets, m’agradaria això ressaltar que avui es va registrar un debat que s’emetrà, em sembla avui i que nosaltres no vam ser convidats. No perquè no hi som, perquè no perquè no volguéssim, sinó perquè no vam ser convidats. I això bé, que ens sap una mica de greu, perquè ens hauria agradat molt ser-hi.
Demanem disculpes altre cop, però per això volem donar-los veu i per això vull començar aquesta entrevista amb aquesta pregunta. Definir-se a un mateix amb tres adjectius.
Em defineixo com a calongina, com a mare i com a educadora social. I si em permets, llegiré un trosset d’un article d’en Carles Capdevila en què parla sobre els educadors i les educadores socials i diu “Ens cal gent que es fiqui en problemes. Hi ha gent a qui li agrada ficar se en problemes. S’hi dedica, i no per morbo ni per vici per arreglar-los. Són així, d’optimistes o inconscients d’alguns dels que ho fan professionalment en diem educadors socials i treballadors socials”. I després diu “que en una societat on s’imposa el no t’hi fiquis en un mirem cap a una altra banda perquè prou feina tenim amb nosaltres. Hi ha oficis que consisteixen a ficar-se en problemes entre les persones. Perquè allà on hi ha un educador social hi ha una mirada global i artesana la de reparació, la de reforma, la d’intervenir, abordant les causes i les conseqüències, la de reconstrucció”.
Resumint, que segurament perquè sóc calongina, m’estimo a Calonge i la terra i vull conservar el patrimoni calongí perquè sóc mare i vull que la meva filla visqui en un Calonge ple d’oportunitats i perquè sóc educadora social i sóc inconscient i m’agrada posar me en problemes, per això estic avui aquí.
Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagi assumit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat, tenint en compte que el mandat de Calonge ha sigut una mica amb alts i baixos.
Val, nosaltres més que que repassar una mica les coses bones o les dolentes que han passat durant aquests quatre últims anys, a nosaltres ens agradaria més centrar-nos en mirar endavant i aportar una mica les nostres propostes. I mentre les vagi dient, ja podrem entendre o revisar el que pensem que. Què ha anat bé o ha coixejant una mica el mandat passat.
I per exemple, un dels nostres primers punts principals és un ajuntament obert a tothom. Volem un ajuntament transparent. Volem un ajuntament que comuniqui i a la ciutadania el que fa. No volem i amb això faig referència al que ha passat. Doncs no volem. Assabentar-nos del que passa per les notícies o perquè un dia anem a passejar i ens trobem una pineda que ja no hi és. O perquè a TV3 diuen que han fet una platja de gossos i no en sabien res.
No volem això, volem apropar-nos a la ciutadania. Volem que la ciutadania participi, opini i es senti seu l’Ajuntament i l’Ajuntament sigui casa de tothom, no? I ens sembla que és un dels punts. Que no, que no ha funcionat o que falla i que és el que volem potenciar nosaltres.
Un altre punt que nosaltres defensem i que és un gran lema nostre és menys ciment. Volem preservar la terra, volem, volem tornar a mirar la terra, volem cuidar les nostres vinyes, el nostre pla, les nostres plages, el nostre Sant Antoni. I ja està. S’acabat la barra lliure de construcció i ja tenim suficients blocs de pisos i suficients residències de luxe. Volem tornar a ser. Hem de viure del turisme, vivim del turisme i s’ha de potenciar. Només faltaria. Però volem un altre model turístic que no sigui basat en el ciment.
I un altre gran lema nostre, doncs que també serveix per revisar d’on venim. És la municipalització dels serveis, no? Nosaltres pensem que que s’ha fet un abús de l’externalització de les licitacions i s’han externalitzat coses que fins ara s’estaven portant a terme des de la ciutadania. Parlo de les festes, parlo de les entitats, potser esportives, dels espais de lleure, de l’escola de música. Parlo de. I d’altres serveis. No hi ha serveis. És evident que s’han d’externalitzar o l’adquisició de materials o coses que l’Ajuntament no pot tenir. És evident el que passa que no ho podem externalitzar tot, perquè en l’externalització es perd el seguiment, es perd el control, es perd la cura dels serveis.
I un exemple molt clar és el tema de la neteja, que és un tema molt, molt debatut i molt concorregut. Es fa una licitació que jo insisteixo que me l’he llegit i la licitació està molt ben escrita. Una licitació és un document que s’escriu on l’Ajuntament posa les condicions que vol. De quina manera vol portar a terme el servei de neteja. En aquest cas no? I llavors fa un concurs públic. Guanya una empresa. Però no s’acaba aquí el procés. O sigui, la licitació està escrita perquè es compleixi. Llavors l’Ajuntament ha de fer un seguiment acurat de què s’està portant a terme el que els plecs diuen no i que aquest seguiment no s’ha fet i per això tenim els problemes amb la neteja que tenim.
Potser si tinguéssim aquest servei municipal bé, potser no, segur. Volem tenir aquest servei municipal i controlar de primera mà que els serveis es porten a terme de la millor manera i de la mateixa manera que diem el servei de neteja, doncs pensem també amb els serveis socials. Nosaltres volem defensar polítiques socials com a prioritat i llavors pensem que els serveis socials, si són de l’Ajuntament i els treballadors, són municipals, que estem molt contentes dels serveis socials que tenim i de les companyes que hi treballen.
Però en la mesura que els serveis són teus, doncs pots cuidar-los molt més i pots generar polítiques molt més reals en relació a les necessitats de la ciutadania. Volem també un SIAD, un servei d’atenció a la dona, una oficina d’habitatge. Pensem que si tinguéssim tots aquests recursos a l’Ajuntament podríem atendre les necessitats reals de les persones. T’he dit tres bones i tres dolentes barrejades.
No, ja va bé. Per això ara volia passar al punt següent, que és el de les iniciatives o propostes que fan falta en un municipi com és Calonge i Sant Antoni. És a dir, ja ho heu anat avançant una miqueta. Però quin es podria destacar?
Nosaltres pensem que tenim un territori ple d’oportunitats. Tenim, tenim mar, tenim muntanya, tenim un entorn preciós, tenim vinyes, tenim pagesos, tenim gent que es dedica a fer coses molt maques i tenim un pressupost molt generós. Per tant, un pressupost amb oportunitats. I també tenim un ajuntament molt fort, amb una estructura municipal forta, tenim serveis, tenim equipaments i estem ben servits.
Per tant, l’únic que hem de fer és revisar el pressupost i des de la perspectiva de Guanyem Calonge-Sant Antoni, el que considerem és que els pressupostos s’han de reenfocar cap a polítiques socials i educatives. Hi ha un dèficit molt gran des del nostre punt de vista en l’àmbit educatiu i social, i és el que nosaltres apostem més fort i nosaltres pensem que actualment a Calonge i Sant Antoni tenim una regidoria que porten Educació, Cultura, joventut i gent gran.
És inviable que una una sola àrea pugui portar tots aquests àmbits. Llavors nosaltres apostem per crear una regidoria específica d’Educació perquè pensem que l’educació és el puntal per per un futur pròsper, pròsper i creu en l’educació dels seus fills o en l’educació en general, no només a la petita infància, sinó a l’educació de manera transversal al llarg de la vida.
Creuen en el futur i és la manera de treballar la cohesió social, la transformació social i de viure, de guanyar en qualitat de vida les persones. Nosaltres tenim una proposta en l’àmbit educatiu. Això que va en tots els àmbits de la vida, de les persones i al llarg de la vida. Nosaltres pensem que tot educa, educa en l’escola, però també educa en les entitats, educa l’esport, educa en les places i educa la manera com es fan les polítiques.
I llavors així més a nivell concret, doncs ho hem dividit en franges d’edat i per exemple, en la franja 0-3. Volem potenciar les llars d’infants municipals perquè I2 el que abans era P2 ara és gratuït i no s’ha vist reflectit això en la plantilla municipal. Llavors ens trobem que tenim una plantilla municipal que no pot donar cobertura a les necessitats reals de la població. I això de cares al curs que ve ja es veu, ja es veu perquè hi haurà una, hi ha d’haver una retallada de places perquè si no es posen més persones no poden abarcar més. Llavors volem una llar d’infants. Volem potenciar l’educació de 0 a 3 perquè és un dret dels infants.
I volem espais familiars, volem espais nadons, volem espais de formació de lleure. Per l’etapa 0-3 tenim un espai nadó super xulo, però és a l’estiu, només juliol i agost, amb nevera, microones, canviadors i de tot. Però clar, quan s’acaba l’estiu no tenim, no tenim recursos. En l’etapa 3 anys, 16 anys, el que considerem que seria primària secundària obligatòria, també considerem que hi ha molta feina per fer. Perquè tenim tres escoles, però no hi ha un pla de ciutat i llavors ens trobem que tenim una escola a Calonge que fa dos anys ha esdevingut de màxima complexitat. Llavors aquí cal fer-ho des de l’Oficina Municipal d’Escolarització i des de tots els agents educatius.
Cal fer un replantejament i fer un repartiment equitatiu dels alumnes dels alumnes. Buscar la solució que n’hi ha perquè els pobles propers en tenen i s’ha de lluitar contra la segregació escolar i s’ha de fer un pacte tal com estableix el Síndic de Greuges. I això també voldrem tenir un Pla Educatiu d’entorn, com tenen altres ciutats, com per exemple Palafrugell. Que el Departament d’Ensenyament ho ha demanat diverses vegades, però sembla que l’Ajuntament no li sembla prioritari, perquè un Pla Educatiu d’Entorn és un conveni amb el Departament que que que el que vol és reforçar l’educació fora de l’horari lectiu i que perquè tots els nens i nenes tinguin igualtat d’oportunitats.
Volem crear un mapa d’oportunitats i de recursos educatius que és un mapa d’oportunitats, no?. Per poder fer tallers de suport i acompanyament escolar, per fer activitats de lleure, per fer. Per garantir que tothom tingui activitats extraescolars, activitats artístiques que tothom pugui anar pugui fer de tot i no només els que s’ho poden permetre puguin anar a futbol, a bàsquet o B, o handbol, o a l’escola de música o de circ.
I bé. Volem treballar amb el tema de l’absentisme, l’atenció precoç de les necessitats educatives. Bueno millorar les expectatives d’èxit en aquesta franja i facilitar itineraris formatius personalitzats.
I en l’etapa de 16 a 20 creiem indispensable que Calonge i Sant Antoni tinguin cicles formatius. Ahir en l’alcalde m’explicava que hi ha hagut dos intents de crear dos cicles, un dels ports marítims i l’altre de vi, però que no està acabat aconseguint. Això s’ha de lluitar. És a dir, els cicles formatius són ara estan de moda i són el futur. Ara ja no cal fer l’ESO i el batxillerat per arribar a la universitat. Ara s’ha demostrat que la formació professional és bàsica, per també poder fer inserció laboral i per i per accedir a la universitat o per per donar oportunitats a nens i nenes o nois i noies que volen decidir els itineraris. I llavors això, nosaltres volem implementar cicles formatius de turisme i hostaleria, dels ports marítims, de pagesia i de vi. Bé, s’ha de veure quines necessitats té el territori i creiem que podem fer-ho.
I de cares a la gent gran, doncs s’ha de poder garantir formació continuada per qui vulgui seguir estudiant, per gust o per necessitat, no? La gent que té ganes de aprendre anglès perquè vol o la gent que s’ha de treure a la universitat. S’ha de fer alfabetització, s’ha de fer un pla d’acollida a les persones que arriben de fora perquè puguin aprendre la llengua i que puguin desenvolupar-se amb èxit pel municipi. I un pla d’alfabetització digital perquè ara el món és digital i moltes persones no saben fer-ne ús. Pensem que també s’ha de potenciar. Bé és que és el meu tema.
I llavors també dir que com a cosa bona, doncs l’Ajuntament, ha creat el Pla Municipal d’Igualtat, tenim el Pla Local de Joventut, tenim una taula de salut, tenim un consell escolar, tenim AFES. Doncs pensem que tot això hi ha d’haver una estructura tècnica per poder-ho potenciar, que ara mateix hi ha estructura però no hi ha l’estructura tècnica que tingui temps, només que només la falta de temps com per dedicar s’hi. I llavors volem crear una àrea només per treballar tot això.
Llavors també m’agradaria que expliqués què és el que diferencia la seva candidatura política de la resta de partits que es presenten a les eleccions municipals d’enguany.
Nosaltres som un grup de persones, un equip que tots estem treballant des de les bases. Tots estem treballant, tots estem fent coses per Calonge i Sant Antoni, des de persones que estan vinculades i abocades a treballar a favor de la defensa dels animals. Que també és un punt super important en el nostre programa.
Persones que treballen per la cultura des de les associacions de famílies, o sigui gent que estem treballant pel poble des de les bases i ara nosaltres volem treballar, seguir treballant per les institucions i amb aquesta mirada propera és el que ens sembla a nosaltres, que ens pot ser que ens distingeixi. Nosaltres volem ser la veu de tothom, no només d’uns quants. Volem representar a tothom els 12.000 habitants no només els va bé un col·lectiu en concret i això tenim moltes ganes. Nosaltres veiem que els altres partits estan molt enfocats a fer, com de Calonge un referent a nivell territorial.
O sigui, si ens coneix tothom, perquè som poble de llibres, perquè som a nivell turístic, també tenim, tenim molts de reconeixements, o sigui, si s’han fet coses molt ben fetes, però nosaltres no cal. Nosaltres no som, no ens volem projectar al món. Nosaltres volem tornar a mirar endins i mirar la gent i volem cuidar les persones. Volem cuidar els veïns i les veïnes i les seves necessitats, des dels nens, els joves, els adults, la gent gran, els animals. I i el patrimoni històric, cultural i el i el i el medi ambient, no? I jo crec que és això, perquè jo sento els altres partits que parlen de coses que farem, no? I a mi em dóna la sensació que si fem coses que ens les places s’emplenen de gent i és molt maco veure la foto de què ha vingut tanta i tanta gent el dia de Sant Jordi, però quan s’acaba això és com un parc temàtic. No? Ens agrada fer aquest paral·lelisme que sembla una mica un Port Aventura mentre està en funcionament aquell diumenge, tot és molt maco, però quan s’apaguen els llums doncs ens quedem a les fosques.
I el poble de Calonge, poble Sant Antoni, no tenim comerç, no tenim un teixit associatiu, tenim un teixit associatiu molt fort, però no el tenim. No estem acompanyant el teixit associatiu, l’hem d’acompanyar a nivell econòmic i a nivell tècnic, perquè les festes i les activitats les tornin a portar ells i no empreses de fora. I llavors nosaltres, doncs això, no som tant de molts l’aire de l’Instagram, sinó més. De voler tornar a mirar endins i cuidar-nos i donar resposta a les necessitats de les nostres ciutadania.
I ja ho ha anat avançant una miqueta, però quines iniciatives o propostes presenten en el programa electoral de les eleccions d’enguany?
Si bé ja ho he anat dient una mica això volem. Si vols et llegeixo molt ràpid el que hi ha a l’octaveta que el primer és un ajuntament obert a tothom, que vol dir transparent i amb participació real de tota la ciutadania. I això i fer ús de les consultes populars. Volem que la gent opini que quin passeig volem. O sigui, ja sabem que el passeig està obsolet perquè estem en un procés d’emergència climàtica i no es pot regar. I a més a més, cada llevantada al passeig se’n va. Doncs hem de decidir entre tots quin passeig volem, no? volem que la gent participi en com volen que sigui Calonge i Sant Antoni.
Volem municipalitzar els serveis i volem recuperar la batuta. No volem tantes licitacions i tanta externalització si no que volem recuperar-ho des dels ciutadans mateixos, la gestió veïnal, de la cultura i les festes. Teníem una associació d’un festival de música que organitzava festivals de música. Ara ho porta ara en una empresa. Doncs per què no ho torna a portar l’entitat? Tenim, tenim geganters, tenim associacions, tenim teatre, tenim corals, tenim equips esportius, tenim de tot. O sigui, entre tots ho podem tornar a portar com abans es feia o com ens agradaria que es fes, no?
Llavors, sobretot el tema de la igualtat d’oportunitats educatives i socials, que aquí hem esplaiat molt. Però bé, si m’agrada posar el focus en això, que a Calonge hi ha molts calongins i calongines que no són els que estan els que es veuen més a primera vista. Hi ha un seguit de calongins i calongines que potser viuen a les urbanitzacions o que poder viuen en sectors o que no poden participar pel que sigui. Nosaltres volem posar llum en aquestes persones que poden, que viuen més en els marges i que no han tingut tantes oportunitats. Nosaltres volem que tothom tingui igualtat d’oportunitats.
Mirar la terra, cuidar el territori, sobretot en aquest moment d’emergència climàtica, no? hem de treballar cap a l’autosuficiència energètica. Hem de decidir. Com cuidar el nostre patrimoni, sobretot de cara al futur. Hem de tenir refugis climàtics perquè els estius cada cop seran més llargs i hem de tenir hem de protegir els patis de les escoles perquè no es quedin torrats i els parcs i els espais municipals i hem de ser més eficients també.
També hi ha partits que estan que estan molt orgullosos d’haver adquirit molts molts, molts de locals i molts d’equipaments, no? Tenim molts d’equipaments. Tenim de tot. Tenim dos pavellons, dos llars d’infants. Dos de tot. Dues biblioteques. Però això el manteniment que això suposa. Doncs a part que és una despesa, és un dispendi, no? a nivell energètic. Hem de començar a racionalitzar els recursos i aprofitar el que ja tenim.
El dret a l’habitatge, que és un tema estrella, que a nivell de tots els debats se’n parla. Nosaltres volem treballar per garantir que tothom tingui dret a l’habitatge. S’han de regular els habitatges estacionals i s’ha d’ampliar la borsa municipal d’habitatge amb els pisos desocupats pels bancs. Tothom ha de tenir dret a viure Calonge i Sant Antoni. Si busques en un buscador d’aquests de busca de búsqueda de lloguers, de pisos el vaig mirar ahir abans d’ahir per curiositat i lloguers a Calonge i Sant Antoni doncs el més barat és 5.000 euros. Clar, ve l’estiu i ostres, 5.000 euros. Un de cada dos. Una de cada dues persones que viuen de lloguer. Deien l’altre dia un estudi que una de cada dos persones viu en situació de caure en la pobresa, no? Vol dir que un de cada dos entre tu i jo. Doncs mira, una de les dues no vull dir que se’ns ha escapat de les mans i hem de tornar a buscar mecanismes.
No menys. S’ha de protegir el territori, protegir els espais naturals i agrícoles. I sobretot, un altre punt molt important que ara me l’he deixat és que hem de connectar el poble. No calen tants d’aparcaments que també és un punt molt fort dels altres partits, perquè això quedarà obsolet, són solucions a mitjà termini. Però el cotxe privat ha d’anar perdent protagonisme i s’ha de s’ha de potenciar el transport públic o altres mitjans. S’ha de potenciar un carril bici, però bé, connectar Calonge i Sant Antoni i connectar les urbanitzacions amb un amb busos gratuïts i amb Palamós perquè la gent pugui anar a l’hospital i no s’hagi d’esperar tot un matí per tornar. Doncs això és un punt també principal en nostre, en el nostre programa.
I llavors l’últim punt és l’economia local viva. Això també recolzar amb ajuts econòmics i tècnics petites empreses i les empreses locals. Impulsar també un model turístic basat en la cultura, l’art i el patrimoni natural. No només un turisme d’estiu, que d’això també se’n parla molt. Sinó tenim suficients recursos com per tenir turisme tot l’any.
Llavors, ja per anar acabant, m’agradaria preguntar-vos si és el cas, que no assolir una majoria absoluta a les eleccions d’enguany estaríeu disposats a pactar amb altres formacions polítiques?
Nosaltres teixirem aliances o complicitats amb totes aquelles persones o grups que comparteixin el nostre programa. I llavors, a partir d’aquí podrem parlar. Però el nostre programa el tenim molt clar, el defensem i nosaltres per davant de tot hi ha els nostres ideals i les nostres propostes. I llavors, a partir d’aquí estem oberts a parlar amb tothom.
Doncs esperem que tingueu molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany i també donar-vos les gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres!
