Els aiguamolls de l’Empordà viuen una de les pitjors sequeres dels últims anys. El director del Parc Natural, Sergi Romero, diu que la situació és “greu” i que es tracta d’un dels episodis més “llarg” que recorda des que va començar a treballar al parc, a principis dels 90. I és que els episodis de sequeres són recurrents en aquestes zones humides però en el que portem d’any només hi han caigut 225 litres per metre quadrat, menys de la meitat de la mitjana (entre 500 i 600 l/m2). Els recs no tenen aigua i això provoca que zones habitualment plenes, com l’estany del Cortalet, estiguin completament secs. La situació ha provocat que moltes espècies d’ocells s’hagin desplaçat cap a d’altres punts.
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà van néixer l’any 1983 després d’una lluita aferrissada en la defensa del territori. Amb una superfície de 4.729 hectàrees, compta amb diverses reserves naturals integrals i es tracta d’una de les zones humides més importants de Catalunya, juntament amb el Delte de l’Ebre i el Llobregat.
Els visitants, descontents
Fa mesos, però, que els visitants es pregunten què hi passa quan en fer-hi la visita, s’adonen que en molts dels espais emblemàtics no hi ha ni una gota d’aigua. La situació és tal que la direcció del Parc va publicar una nota a la seves xarxes socials explicant la casuística, que atribueix principalment a la falta de pluges.
Fins aquest octubre, només hi ha caigut uns 225 litres per metre quadrats, quan la mitjana anual se situa entre els 500 i els 600 l/m2. Això provoca que “l’ànima” de la reserva de les Llaunes i d’on s’extreu pràcticament tota l’aigua, el rec del Corredor, va buit.
Aquest rec, però, en anys amb una pluviometria normal aniria ple per aquestes dates i provoca que espais que hauria d’inundar com l’estany del Cortalet o els del Matà no tinguin pràcticament ni una gota. Al Cortalet, de fet, la imatge és desoladora. Aquest estany artificial de 18 hectàrees està completament sec.
Els Aiguamolls també reben aigua d’altres espais com de la depuradora d’Empuriabrava i se’n bomba d’alguns pous situats en diversos punts del parc però, segons Romero, no és suficient.
El cas de Vilaüt
També ho està el de Vilaüt. Aquí el problema és un altre. Romero assegura que des de fa uns anys el parc té una concessió de 17.0000 metres cúbics l’any provinents dels regants del marge esquerra de la Muga i un acord amb l’ACA per inundar Vilaüt.
“El problema és que es tracta d’una propietat privada, tot i ser una reserva natural integral, i el propietari ens va dir que no acceptava que s’inundés si no se li pagava una certa quantitat”, remarca. En aquest sentit, Romero diu que la solució hauria de passar per adquirir aquests terrenys i que passessin a ser de titularitat pública.
Efectes del canvi climàtic
Alguns detractors –entre ells l’exdirector, Jordi Sargatal-, però, acusen la direcció de mala gestió. Un extrem que Romero nega. “Ens trobem en una situació greu que comença a ser preocupant”, assegura. De fet, segons Romero, es tracta de la sequera més llarga que recorda i creu que pot estar relacionada amb el canvi climàtic. “Ara ja seria època de llevantades però no n’hi ha”, remarca.
Romero diu que no es vol ni imaginar un escenari on la sequera es perllongués molt més mesos. “No em vull imaginar l’escenari si la situació persisteix però si no plou, deixarà de ser una zona humida”, afirma.
La falta d’aigua, a més, ha tingut efectes en la presència d’aus a la zona. Tot i que el cens no es farà fins al mes de novembre, Romero admet que moltes s’han desplaçat a les zones humides del litoral –on hi ha aigua salada per la filtració- o a d’altres punts de Catalunya on sí que ha plogut. “No és que s’hagin mort, és que s’han desplaçat”, detalla.
