Cinc anys després del devastador temporal Glòria, els alcaldes del Baix Ter alerten que les mesures de prevenció no són suficients per evitar que un episodi similar torni a causar greus danys. El temporal, que al gener del 2020 va provocar desbordaments del riu Ter i grans destrosses a les comarques gironines, encara deixa empremta en forma de deures pendents.
Una de les principals preocupacions és l’acumulació d’illes artificials al riu Ter, formades pel pas del temps i que dificulten el flux natural de l’aigua. L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, reclama que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) actuï de manera decidida per retirar aquestes acumulacions. Segons Colomí, aquestes illes “ajuden a botir el riu” durant les crescudes, fet que en facilita els desbordaments. “És una feina pendent molt important, i l’ACA ha de ser valenta per actuar i recuperar els cabals naturals del riu eliminant aquestes illes”, afirma l’alcalde. També recorda que a la Gola del Ter, on desemboca l’aigua que baixa des del Pirineu, aquestes acumulacions poden tenir conseqüències greus.
En la mateixa línia, l’alcaldessa de Verges, Diana Canals, coincideix que aquestes illes fluvials van ser clau en el desbordament del riu durant el temporal Glòria i que podrien tornar a tenir el mateix efecte en cas de noves tempestes. A més, critica l’estat deficient de la mota del Ter al seu municipi, que fa cinc anys va cedir durant el temporal. Canals lamenta que encara no s’ha fet cap manteniment adequat. “La mota és la nostra protecció. Quan plou tant i baixa tanta aigua, som al final del riu i en patim les conseqüències”, explica. Recorda, també, que durant el Glòria va ser un veí qui, amb una acció “heroica”, va evitar una catàstrofe major taponant part de la mota afectada.
Malgrat aquestes preocupacions, tant Colomí com Canals reconeixen que s’han fet avenços significatius en infraestructures i en la millora de la llera del riu Ter. Així ho confirma també Narcís Poch, coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, que valora positivament les neteges i les millores realitzades.
El temporal Glòria: una ferida oberta
El temporal Glòria, al gener del 2020, va marcar un abans i un després en la gestió del territori i les infraestructures gironines. Una forta llevantada va descarregar litres per metre quadrat, provocant la crescuda de rius, destrosses a carreteres i ponts, així com inundacions de camps i equipaments. A la costa, el fort onatge va malmetre passejos marítims i altres espais públics.
A Torroella de Montgrí i Verges, el riu Ter es va desbordar, afectant especialment zones agrícoles i equipaments. Les autoritats locals recorden aquells dies com un punt d’inflexió per a la gestió de riscos naturals, però insisteixen que encara queda molta feina per fer per garantir la seguretat dels municipis davant d’episodis climàtics extrems.
Cinc anys després, les demandes dels alcaldes del Baix Ter posen el focus en la prevenció. Consideren que l’adaptació al canvi climàtic és clau per evitar que un temporal com el Glòria torni a tenir conseqüències devastadores. Les accions pendents, com la retirada de les illes del riu i el manteniment de les infraestructures de protecció, són, segons Colomí i Canals, una prioritat inajornable.
