El Fòrum Romà d’Empúries s’erigeix imponent en aquesta nit on el cel ha de caure. Aquest 12 d’agost a les 22 h, segons pronòstics d’astrònoms i meteoròlegs, és el millor moment per veure els Perseids, més coneguts com les llàgrimes de Sant Llorenç. Tot i això, decidim gaudir d’Els Amics de les Arts en el que serà el darrer concert del Festival Portalblau. He decidit arriscar-me i sortir de la zona de confort. És el primer cop que veig en directe Els Amics de les Arts i ho faig en aquest indret privilegiat d’Empúries.
Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué han començat amb el tema que dóna nom al nou disc i a la gira, Allà on volia. Tot i això, també han repassat grans hits del grup com Ja no ens passa o L’home que treballa fent de gos. De moment no eren gaires els que decidien aixecar-se de la cadira i moure la cintura. El grup, però, ens ha tret la vergonya que ens quedava a poc a poc. I és que vas a un concert d’Els Amics de les Arts a cantar, ballar i saltar.
Sense oblidar que ens trobem en una de les nits més màgiques de l’any, en Dani i en Ferran ens han deixat a les fosques. “A veure si hi ha sort i podem veure alguna llàgrima de Sant Llorenç”, apuntava en Ferran amb els llums de l’escenari ja apagats. Potser de l’emoció o per la tendresa del moment m’ha semblat veure com un punt de llum al cel queia entre la foscor de la nit.
Abans de continuar amb els moviments de cintura, hem aturat el temps amb Louisiana O Els Camps de Cotó. Aquesta història tan íntima i llunyana m’omple de records que no he viscut, però que amb una mica d’imaginació puc arribar a tocar amb els dits. I les veus que t’embolcallen a mesura que avances entre camps de cotó i et fan viatjar a terres desconegudes. I arribem a Citant Mercè Rodoreda, tot un homenatge a una de les grans veus de la literatura catalana.
Les cadires del fòrum ja fa estona que han quedat enrere amb 4-3-3, El seu gran Hit o La nit sembla que serà nostra. “Molts cops la gent se’ns queixa que no fem grans temes dels altres discs”, expliquen des del grup. Per això, i amb diverses peticions del públic repassen grans cançons com Reikjavík o Miracles.
Vaig descobrir Els Amics de les Arts molts anys després que es publiqués una de les cançons que més m’agraden del grup. En una petita sala de recepció d’un club de golf de la Costa Brava començava a sonar Jean-Luc. I és ara, dos anys més tard, que l’escolto en directe. Amb una actitud sorneguera i calmada en Joan Enric passeja per les primeres estrofes de la cançó, aquesta sí, que em sé de principi a final. “A poc a poc, per gaudir-ne una mica més”, i el públic arriba al cim més alt. Finalment, en Joan Enric, en Dani i en Ferran han ballat cara a cara amb el públic amb Semblava que fossis tu.
I ens acomiadem d’Els Amics de les Arts i del Fòrum Romà d’Empúries que ha observat aquesta escena, gravada per sempre, en un racó de món amb tanta història i amb “l’essència de la cultura Mediterrània”.
ENTREVISTA AMB ELS AMICS DE LES ARTS
View this post on Instagram
