La irrupció de la presidència de Trump ho està sacsejant tot, tant dins els EUA com a nivell internacional. Propostes com amnistiar als assaltants al Congrés, la gestió de la immigració, la imposició d’aranzels, la proposta per Gaza o el que s’intueix per Ucraïna, són decisions sorprenents que canvien les relacions internes i sobretot les internacionals. Pel que fa als aranzels, hem vist que, depenent de la reacció dels estats als que se’ls hi ha imposat, s’han cercat acords amb altres àrees, com s’ha demostrat amb la suspensió dels aranzels per un temps, amb el compromís de que Mèxic i el Canadà despleguin policia a controlar les fronteres. Veurem que passarà amb els aranzels a la Xina i a la UE. De moment, el portaveu xinès ja ha manifestat que contestaran amb la mateixa contundència i deixant ben clar que una guerra comercial no convé a ningú i que la solució és cercar acords consensuats. Mes o menys és el que es manifesta des del òrgans de govern de la UE. És evident que aquesta situació crea incertesa en el món empresarial en general i, naturalment, també al català, amb 3.100 empreses que interactuen amb els EUA i que es podrien veure afectades. Pel que fa a la UE, donant que tot plegat és imprevisible, podria succeir, com ha passat amb Mèxic i Canadà, que s’obrís una negociació que aturés la contundència dels aranzels, a favor d’una major inversió en defensa de la UE, aspecte molt sol·licitat pels EUA o alguna compensació en altres sectors. Veurem que ens depara el futur immediat, i esperem que es trobin espais de consens que evitin una guerra comercial que no convé a ningú.
