Els arqueòlegs han trobat per primer cop una cuina grega al jaciment d’Empúries. És una estructura d’argila, que combina un forn i un fogó, i que s’ha localitzat a l’antic barri portuari. Data del segle VI aC, l’època fundacional de la ciutat grega, i es creu que podria estar relacionada amb un santuari que hi havia a la zona, possiblement dedicat a la deessa Demèter. Precisament, perquè a Grècia també es va trobar una cuina similar que formava part d’un lloc de culte. La campanya d’excavacions d’aquest 2021 a Empúries també ha acabat de fer visible el penya-segat on s’assentava la Neàpolis. Aquí destaca la descoberta d’un gran esperó rocallós que protegia la petita cala natural on hi havia el primer port grec.
Empúries és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Més d’un segle després que comencés a excavar-se, el jaciment continua donant sorpreses. La d’aquest any ha estat una troballa singular. No només perquè és inèdita a Empúries, sinó també perquè arreu del Mediterrani se’n coneixen molt pocs testimonis més.
Durant aquesta campanya, els treballs arqueològics s’han focalitzat a l’antiga façana litoral d’Empúries. Al segle VI aC, quan els grecs van aixecar-hi la Neàpolis, la morfologia de la zona era molt diferent de l’actual. El Ter hi formava un gran estuari i l’aigua del mar arribava gairebé a tocar d’on ara hi ha l’edifici del museu.
Aquest 2021, els arqueòlegs han continuat excavant tota aquesta zona. L’objectiu era doble. Per una banda, fer visible bona part de l’antic penya-segat damunt el qual s’assentava la ciutat grega. I per l’altra, continuar descobrint com era el seu barri portuari (que s’estenia fins al límit del promontori rocallós).
Ha estat en aquest sector, format per diferents illes d’edificacions -o ínsules- separades per carrerons, on els arqueòlegs han desenterrat una antiga cuina grega. És la primera que es troba al jaciment. A les cases d’Empúries, fins ara, allò que s’hi havia localitzat eren vestigis de llars de foc. Se solien situar al centre de les estances i es feien servir tant per escalfar-se com per cuinar-hi.
“En aquest cas, però, estem parlant d’una cuina amb unes estructures específiques, que mai abans havíem trobat”, concreta la responsable del MAC-Empúries, Marta Santos. Està feta amb argila cuita i la formaven un fornet (amb una volta que no s’ha conservat) i un petit fogó, que s’alimentaven amb brases per la part de sota.
Milers de cloïsses
La cuina grega data de la segona meitat del segle VI aC; és a dir, és paral·lela a l’època fundacional de la Neàpolis. Però apart de l’estructura, allò que la fa especial també és la quantitat ingent de restes culinàries que els arqueòlegs han trobat dins l’estança on s’ha localitzat.
Barrejades amb la terra que les recobria, i on també han aparegut trossos de ceràmica grega, Marta Santos precisa que han sortit “milers de petxines d’escopinyes”, restes de peixos (espines i escates) i escassos fragments d’ossos. D’aquestes terres, els arqueòlegs n’han recollit mostres que s’han enviat a laboratoris especialitzats, per intentar descobrir quines menges es feien.
Ja d’entrada, però, allò que crida l’atenció és la gran quantitat de cloïsses que s’han trobat a tocar de la cuina grega. “Estem parlant d’un nombre extraordinari, que no és habitual per a consum domèstic; per això pensem que aquesta cuina havia de tenir una funció especial”, diu la responsable del museu.
Vinculada al santuari
La hipòtesi amb què treballen els arqueòlegs és que aquesta cuina tingués relació amb un santuari que hi havia a la zona. I que de moment, amb els vestigis que se n’han trobat (ofrenes i terracotes) es creu que estaria dedicat a la deessa de l’agricultura Demèter.
“Podem pensar que aquesta cuina seria perifèrica al santuari i que estaria relacionada amb els seus menjars rituals”, concreta Santos. “Podria servir per als àpats i celebracions que es farien al voltant d’aquesta activitat de culte”, hi afegeix un dels arqueòlegs d’Empúries, Pere Castanyer.
Per bastir aquesta teoria, els arqueòlegs es basen en una altra cuina similar que es va descobrir a Corint. “Hi ha molt pocs paral·lels de cuines com aquesta al món grec; i el millor, i gairebé l’únic, s’ha trobat precisament en un santuari”, explica la responsable del MAC-Empúries. En concret, es va localitzar al jaciment d’Isthmia, on els grecs van erigir un temple en honor al rei del mar, Posidó.
“És una hipòtesi molt suggeridora i la troballa de la cuina és extraordinària, però ens cal ser cauts”, explica Santos. Perquè encara hi ha interrogants oberts, i caldrà excavar en profunditat la zona d’Empúries on se situava el santuari (a tocar de l’antic port grec) per “anar encaixant totes les peces del puzle”. De moment, després de tornar a fer-se visible després de 1.500 anys, la cuina grega s’ha tapat de nou per preservar-la.
Esperó de roca
Allò que sí que es pot veure, i que de fet ha canviat la fesomia de tota aquesta zona del jaciment, és el penya-segat on s’assentava la Neàpolis. Aquest 2021, els arqueòlegs han retirat tota la sorra que el cobria i han deixat a la vista bona part del promontori rocallós damunt del qual es va construir la ciutat grega.
Aquí, subratlla Pere Castanyer, en destaca la descoberta d’un gran esperó que protegia dels temporals la petita cala natural que va acollir el primer port d’Empúries. Aquest port estava situat directament a la platja, on hi hauria passeres i pantalans, i es va fer servir fins al segle II aC.
“Va ser aleshores, coincidint amb l’arribada dels romans, quan aquest espai va deixar de ser eficient i es va construir un port artificial més a llevant”, explica l’arqueòleg d’Empúries. D’aquest segon port, precisament, avui dia encara se’n conserva part de l’anomenat ‘espigó’ (en realitat, un gran mur que assegurava la protecció davant els temporals).
En paral·lel a recuperar l’antiga topografia de la façana litoral d’Empúries, els arqueòlegs també han fet sondejos i estudis per veure quan tota aquesta fondalada va cobrir-se de sorra. Aquí, han comptat amb el suport del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).
“Hem identificat fins on arribava el nivell del mar gràcies a la fissura que les aigües van deixar al peu del penya-segat i hem pogut recuperar mol·luscs incrustats a la roca que ens han ajudat en les datacions”, explica Pere Castanyer. “Aquests sondejos revelen clarament que tot el procés de rebliment va començar a finals del segle V dC, i que en tan sols cent anys tot aquest espai portuari va quedar cobert per la sorra”, precisa l’arqueòleg.
Precisament, va ser aleshores, durant els segles IV i V dC, quan la població es va traslladar cap a l’interior i va néixer el nucli tardoantic i medieval de Santa Margarida.
Les excavacions a Empúries s’emmarquen dins un projecte d’investigació impulsat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Departament de Cultura dins la convocatòria de projectes quadriennals de recerca arqueològica. Aprofundeix en la importància que els espais portuaris van tenir al jaciment. Hi col·laboren l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid i l’Ajuntament de l’Escala.
Aquest projecte quadriennal va començar el 2018 i s’ha acabat aquest 2021. Però la intenció, com subratlla Castanyer, és allargar-lo. “En els propers anys volem completar el coneixement del barri portuari grec, del port artificial construït pels romans, del sector de Santa Margarida i també incorporar-hi altres zones que veiem fonamentals, com la de Riells o La Clota”, precisa.
Dins aquestes noves intervencions, l’any vinent s’ha previst continuar excavant la zona a tocar de l’antic port grec on hi hauria l’espai de culte dedicat a Demèter. Per això, com a pas previ per baixar cap a nivells inferiors, ja s’han desmuntat diverses estructures construïdes damunt aquesta àrea entre els segles XVII i XVIII i que formaven part d’un convent de monjos servites, així com una rampa moderna.
“La recerca ens ha permès avançar moltíssim, però encara queda feina per fer”, explica Pere Castanyer, recordant que Empúries sempre ha mirat al mar. I la seva història s’explica, precisament, a través dels espais portuaris.
