Els avenços en el maneig dels pacients i la immunitat adquirida amb la vacunació i la taxa d’infeccions van ser els factors clau per reduir la mortalitat dels pacients amb COVID-19 ingressats a les unitats de crítics de la Regió Sanitària Girona.
Aquesta és una de les conclusions de l’estudi fet pel Servei de Medicina Intensiva i presentat als professionals sanitaris en el marc de les Sessions Generals hospitalàries pel doctor Josep Maria Sirvent, fins a l’abril passat, cap de servei de Medicina Intensiva dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt i, actualment, investigador del Grup d’Infeccions, Sèpsia i Disfunció Multiorgànica del Pacient de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI).
L’avenç en el coneixement científic també ha permès reduir les estades a les unitats de crítics en quatre dies –si comparem els ingressos de les primeres onades amb els de les darreres–, així com identificar determinats biomarcadors que s’associen a una major mortalitat.
Durant el període analitzat, des de març de 2020 fins a abril de 2022, les UCI dels dos hospitals havien atès un total de 1.307 pacients crítics per COVID-19 provinents de tota la Regió Sanitària Girona. L’onada amb més ingressos a l’UCI va ser la sisena, justament l’onada amb més casos registrats: 218 en la 1a onada, 213 en la 2a, 225 en la 3a, 202 en la 4a, 185 en la 5a i fins a 265 en la 6a, quan la variant òmicron era predominant.
Malgrat que l’edat mitjana dels pacients ha estat de 60 anys, sí que s’han registrat diferències significatives entre les onades –que van des dels 55 anys de mitjana en la 5a onada fins als 63 anys, en la 3a. També s’han registrat diferències pel que fa al gènere– malgrat que sempre, majoritàriament, la COVID-19 ha afectat més els homes que les dones. Així, durant la segona i la tercera onada, les dones representaven el 27% dels casos, mentre que en la 4a aquest percentatge va pujar fins al 39%.
Pel que fa a la mortalitat, les pitjors dades es van registrar durant la primera i la segona onada, quan la malaltia encara era molt desconeguda. Els avenços en els coneixements de com tractar la COVID-19, la vacunació i la immunitat adquirida, i també amb la taxa d’infeccions, probablement són els factors que van contribuir de manera definitiva a poder reduir la mortalitat.
Així, es va començar amb un 27% de mortalitat de pacients en la 1a onada, que va baixar fins al 16% en la 6a onada. L’anàlisi dels casos registrats aquests dos anys ha permès determinar que l’edat del pacient i els nivells de determinats biomarcadors com l’LDH (un enzim que indica si hi ha lesió orgànica), la PCR (un marcador d’inflamació) i la troponina (que indica lesió cardíaca) s’associen a la major mortalitat hospitalària. En global, l’edat dels pacients que van morir era significativament més alta, de 69 anys de mitjana, respecte de la dels que van sobreviure, de 58 anys de mitjana.
Globalment, podem dir que durant aquests dos anys s’han duplicat els ingressos a les UCI, ja que els pacients amb COVID-19 han fet doblar el volum de pacients atesos d’un any convencional (en aquest temps, a les dues UCI s’han atès un total de 2.528 pacients, 1.307 dels quals han estat atesos per COVID-19), s’han reduït les estades per SARS-CoV-2 en 4 dies i la mortalitat en un 30%.
