Dimarts al vespre es van lliurar a l’Auditori de Girona els Premis Literaris de Girona, el que en diem popularment els Premis Bertrana. Cada any, els Bertrana marquen l’inici de la temporada cultural a la ciutat, que es reforça amb l’inici del Festival Temporada Alta, que comença a tota màquina i arriba fins al desembre. L’acte dels Bertrana el va conduir de manera brillant el poeta, rapsode i xouman Josep Pedrals, amb el suport musical de Xavi Lloses i Oriol Duran i d’un cor grec format per membres del Grup Proscenium, que van convertir tots plegats la segona part de l’acte en una veritable festa literària. Un goig. La primera part sempre ha resultat molt més feixuga, amb inacabables parlaments dels polítics. I és en això que m’hi voldria aturar un moment. No seria possible que les administracions es posessin totes d’acord i en actes com aquest -i d’altres-, hi parlés un únic representant en nom de totes? No seria una mesura molt més intel·ligent aquesta, que no haver de sotmetre el públic a un seguit de parlaments repetitius, insubstancials i avorrits per tal de cobrir únicament l’expedient? Avantatges? Moltíssims. La vetllada resultaria més lluïda, més breu, més entretinguda i el missatge que volen transmetre les institucions quedaria molt clar perquè no es veuria ofegat o dissolt per la xerrameca. I la Cultura i la Literatura serien realment l’objecte de la vetllada. És la diferència entre una festa literària o un segrest institucional del respectable durant mitja hora pel cap baix.
