El passat 29 de Gener de 2020 vaig assistir a una jornada al Col·legi de Notaris de Catalunya sobre «el nou model de la discapacitat: propostes i principis. La convenció dels drets de les persones amb discapacitat.»
Va ser un plaer escoltar els ponents, per compartir el seu gran coneixement jurídic i per informar de primera ma sobre els canvis legislatius que vindran. Es tracta d’un gir copernicà que com és sabut eliminarà el sistema d’incapacitacions vigent actualment en que en el moment de la presa de decisions que afecten a una persona incapacitada, aquesta veu com una persona designada judicialment la substitueix. En el nou model, la voluntat d’una persona amb discapacitat mai hauria de ser substituïda per la opinió d’una altra persona que valora què és el millor per ell, sinó que aquesta persona enlloc de substituir-la té l’obligació de facilitar ajudes o suports per tal que la pròpia persona prengui les seves decisions.
En la jornada va intervenir la Doctora Mª Paz Rubio, catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Santiago de Compostela que alhora és vocal de la comissió de codificació per l’elaboració de la reforma del Codi Civil espanyol que ja es troba a punt per tramitar-se al Congrés dels diputats. Aquest avant-projecte està pendent de que l’estabilitat política permeti el seu debat i final aprovació.
La intervenció de la Sra. Rubio no va ser només la intervenció d’una gran jurista sinó també la intervenció d’una activista dels drets de les persones amb discapacitat i ferma defensora de la convenció de Nova York. La ponent va emfatitzar que els canvis que vindran no són una opció sinó un retard que portem acumulat de més de 10 anys en la implementació de la convenció i que, a més, és una qüestió de respecte als drets humans. La convenció forma part del nostre ordenament jurídic i per més esforços que realitzi la jurisprudència, xoca amb la legislació actual.
Per la seva banda, també va intervenir el Doctor Jordi Ribot, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Girona, vocal de la comissió de codificació de Catalunya. En aquest cas, els treballs de modificació del codi civil de Catalunya en el marc de les pròpies competències en dret de la persona, es troben en una fase d’interacció amb els agents destinataris de la reforma, l’ampli col·lectiu de persones amb discapacitat i les associacions o entitats que treballen en el sector. El to del Doctor Ribot no és el d’un activista, però certament compren i explica els principis de la convenció amb clarividència, un punt que, malauradament, no ha arribat a tots els estaments jurídics.
Alguns, de bona fe, confonen un sistema de protecció i d’alt grau d’intervenció com la forma de garantir «el millor interès» de les persones amb discapacitat, quan la convenció el que busca és la remoció de barreres, la provisió dels ajuts necessaris sense excedir-se i centrar-se en la voluntat, preferències i opinions de la persona en la presa de decisions.
