A l’Estat i la maquinària política, funcionarial, mediàtica i judicial, ja fa temps que li calia una coartada per justificar els delictes de rebel·lió que s’imputen al Govern de la Generalitat que van cessar via 155. Però la realitat s’entossudia a desmentir-los per la via de manifestacions pacífiques, de discursos que apel·len constantment a la no violència i de manifestacions més pròpies de costellada, que no pas d’un moviment que buscava fer una certa revolució.
Només ha fet falta una petita espurna, unes barreres d’autopista aixecades o algun contenidor cremat per un encaputxat sospitosament professional, perquè tota la maquinària que esmentava es posés a treballar per atribuir als CDR la violència que el jutge Llanera necessita per donar suport a la seva causa.
Doncs ja ho tenim. Des de fa dies, piulades, declaracions, imatges, notícies mal intencionades i un llarg etcètera, posen els CDR en el punt de mira.
La política catalana, per veu de Salvador Illa del PSC:
L’empresariat afí, en veu de Josep Bou de l’Associació d’Empresaris Catalunya:
L’inefable Javier Maroto del PP
I publicacions com la d’El Confidencial o La Razón que parlen de la violència a Catalunya i la il·lustren amb fotografies dels atacs de feixistes durant el 9 d’octubre a València.
Doncs bé, finalment, ja ha corregut la sang com a conseqüència de les accions dels CDR. Concretament del CDR Gavarres-Mar. Els fets van passar al passeig del mar a Palamós. Mentre alguns CDR es dedicaven a aixecar barreres o tallar carreteres d’autopista, aquí a l’Empordà vam tirar pel dret i vam anar a buscar sang. Sap greu, perquè quan vam conèixer l’acció patíem pel que podia passar, i finalment les conseqüències de l’acció del CDR van ser molt més grans del que en un principi calia esperar.
Durant tot el diumenge, el CDR Gavarres-Mar va subvertir l’ordre establert fent córrer sang a Palamós. Concretament la del bus del Banc de Sang i Teixits, que es va aturar durant tot el dia i que com a conseqüència de les accions del CDR van aconseguir fins a 106 donacions de sang.
Valdria la pena que tots aquests apocalíptics en prenguin nota, per bé que la sang corcada no és vàlida i per tant no hi tenen massa a fer, però sí que tenen raó en una cosa, almenys en el meu cas: la simple imatge d’una agulla a punt de punxar-me em violenta molt. Ara… no sé jo si aquesta violència podria sustentar un delicte de rebel·lió com el que busquen atribuir al govern cessat d’aquest país.
