Els centres de submarinisme de la Costa Brava preveuen tancar una “bona temporada” tot i que no es manté el “boom” que es va viure l’any passat, el primer de plena normalitat després de la pandèmia. La presidenta de l’Associació de Centres Turístics Subaquàtics Costa Brava Sub, Míriam Prat, ha explicat que alguns centres no han tingut les xifres esperades perquè no ha continuat augmentant la demanda seguint la tendència de l’estiu del 2022. “Estem en xifres similars a les de l’any passat i en alguns punts una mica inferiors, també perquè no hem tingut un juliol amb massa bon temps a mar”, ha explicat Prat. El sector aplica mesures per reduir l’impacte de l’activitat al fons marí i fer-la més sostenible.
“El boom que vam viure després de la pandèmia no ha continuat però podem dir que la temporada ha anat bé”, ha explicat la presidenta de l’Associació de Centres Turístics Subaquàtics Costa Brava Sub. Míriam Prat situa l’activitat d’aquest any en xifres “semblants” a les de la temporada anterior, tot i que en alguns punts ha estat “una mica inferior”.
Això es deu, explica, a diversos factors. D’entrada, que alguns centres d’immersió havien fet previsions més optimistes, sobretot tenint en compte que l’estiu passat, el primer de plena normalitat després de la pandèmia, van viure un increment notable d’afluència de submarinistes. Enguany, la demanda es manté però no ha seguit la tendència a l’alça.
Un altre factor que ho explica és que el mes de juliol “no ha fet massa bon temps a mar” i que l’incendi de Portbou també va afectar el moviment de turistes en aquesta zona, on el turisme d’origen francès hi té molt pes. “Alguns centres consideren que no han tingut les xifres esperades però la temporada ha anat bé, sense arribar a ser excepcional”, ha subratllat Prat.
Per zones, la presidenta dels centres d’immersió remarca que a la Costa Brava nord el turisme francès “no ha fallat”, com tampoc els submarinistes locals o d’altres orígens que acostumen a fer immersions al litoral sud.
Alternatives a les Illes Medes
Els centres d’immersió de l’Estartit han vist com, una temporada més, la Generalitat reduïa el topall d’immersions autoritzades a les Illes Medes com a espai protegit. El 2021 se’n van permetre 70.754; del 2022, 70.628, i aquest 2023 el màxim és de 69.397. Prat detalla que en aquest espai hi ha una “gestió adaptativa” que s’adapta en funció dels estudis de seguiment. “Ara, amb el canvi climàtic i les onades de calor al mar, el seguiment sempre dona com a resultat que hi ha un empitjorament del fons marí i, per tant, que s’han de reduir les immersions”, exposa la presidenta dels centres d’immersió que afegeix que estan treballant amb el Departament d’Acció Climàtica per aplicar mesures per reduir les interaccions dels submarinistes amb els hàbitats i garantir la sostenibilitat de l’activitat.
Entre aquestes mesures hi ha, per exemple, els ecobrífings que fan als submarinistes abans de les immersions i uns d’específics adaptats a aquells que fan fotografia. “Estem en contacte amb el Departament per trobar l’equilibri entre la nostra activitat, que cada vegada és més sostenible, i les indicacions dels científics que fan la seva feina i vetllen per les bones condicions dels hàbitats”, ha afegit.
Míriam Prat apunt que el topall màxim d’immersions és “relatiu” i que els mateixos centres de la zona són els primers interessats en regular-se per “esponjar” les immersions al llarg de la temporada: “Aquí la demanda no decau, al contrari”. Per això, demanen poder fer busseig també a la costa del Montgrí.
Aquest estiu, SOS Costa Brava ha denunciat l’increment d’embarcacions al mar. Els centres de busseig també han notat augment d’usuaris: “Després de la pandèmia, molta gent ha sortit a la natura, tant a terra com al mar”. El problema, apunta Prat, és que n’hi ha molts que no tenen experiència prèvia i no saben quines normes han de seguir. “Se’ls hi hauria de donar més formació i regular-ho d’alguna manera per evitar problemàtiques ens posin en perill la seguretat de tothom”, ha conclòs Prat que aposta per aprofitar els espais de trobada del sector per explorar mesures que evitin conflictes a l’aigua.
