Quan una banda té una trajectòria de 23 anys, com és el cas d’Els Cremats, els nous projectes que engega són el resultat de l’estat vital dels seus membres i de la pròpia banda, una família de sis que ha viscut i conviscut molts moments.
El disc “Desperta” (Discmedi, 2019) és un disc madur d’una formació molt consolidada amb deu històries que tenen un segell comú: l’amor cap al seu país i la seva gent (L’Empordà) i les inquietuds dels seus membres. Una barreja de temes propis amb temàtiques universals com el pensament lliure (Desperta), les contradiccions de la societat (Horitzó d’esdeveniments), la pèrdua de l’amor (L’amor jugava a perdre’s) o tan locals com la seva fascinació per l’art de collonar (Collonar).
Si un coneix el bagatge d’Els Cremats sabrà que són proclius a fer versions de cançons d’artistes d’arreu que per una cosa o altra els han fascinat. En aquest cas trobem versions d’artistes com Natàlia Lafourcade (Tu si sabes quererme), Glaucs (Els teus ulls glaucs), Txarango (El meu poble ) o Agarrate Catalina (Montevideo). No hi poden faltar dues versions d’havaneres, Busca’m a l’Empordà (A. Mas i C. Casanovas) i l’altra, una constant en tots els seus treballs, la vocació de recuperació del patrimoni immaterial de l’havanera, La perla de Cuba (autoria desconeguda).
Un disc pensat per fer gaudir al públic amb la seva diversitat de ritmes i sonoritats. Els Cremats estan en el seu millor moment a dalt dels escenaris i ho han plasmat en aquest disc, alliberats com sempre d’etiquetes i fórmules preestrablertes.
