La notícia amb la que us despertem avui me la miro des de dues posicions diferents. Moltes vegades em passa i segur que a vosaltres també, que davant d’un fet, tenim la visió amb la que creiem que el món seria millor, i l’òptica empàtica i que s’acosta a la realitat, amb la que entenem els sentiments de les persones implicades.
Us ho explico. Ahir a la nit, rebem un comunicat de la colla Garnatxa, que participa al Carroussel Costa Brava des de fa una pila d’anys, i que estan acostumats a quedar en una posició bastant alta en les puntuacions del jurat. La colla denuncia que estan en una situació molt greu que posa en perill la seva participació al carroussel l’any vinent.
Això passa perquè van quedar segons a la classificació que va fer el jurat, tot i estar empatats amb els primers. Aquestes posicions determinen els premis econòmics que rep cada colla, i l’espectacularitat de la carrossa de l’any vinent depèn dels diners que rebin aquest.
Una cosa està clara: a la colla Garnatxa els tocarà fer el mateix amb menys recursos, i aquesta és una situació en la que tots ens hem trobat en algun moment a la vida. Però a l’hora de fer aquest espai d’opinió pensava que entenc que estiguin tocats veient que, amb una puntuació idèntica, el desempat els suposa rebre molts diners menys. Ho entenc perfectament, però a la vida es ve a jugar. I de vegades es guanya i de vegades es perd. Això ho diem molt a casa.
I sap greu que una festa com el Carroussel Costa Brava es vegi cada any enterbolida perquè qui no guanya, o qui no queda en la posició que esperava, està enrabiat. M’ho miro des de fora, i no sé si això ha passat sempre. Però ara hauria de canviar.
