La nit prometia. El festival Riures de Calonge i Sant Antoni ja s’havia estrenat a primera hora del vespre amb Fel Faixedas i Carles Xurigera, amb gairebé tots els seients del Collet ocupats. Però la nit del festival culminava amb l’espectacle ‘Dos que improvisen’ amb Judit Martin i Jordi Soriano, que també estava gairebé del tot ple.
Abans de començar, i en un ambient distès i relaxat, tots dos artistes van voltar pel públic amb bolígrafs, paperets i una urna. No, no era per fer un referèndum, sinó que la intenció era demanar-nos que escrivíssim una frase. Aquelles paraules havien de servir per configurar el show que estàvem a punt de veure. I ben al contrari del què es pot pensar, la imaginació del públic va ser del tot curiosa.
Dos quarts d’onze i tots dos improvisadors surten dalt l’escenari. Primera improvisació amb dos paperets de la mateixa urna que instants abans s’ha anat omplint amb les paraules del públic de Sant Antoni. La sorra al cul i “uns collonets de vellut” són el que marquen aquesta primera improvisació on Judit Martin i Jordi Soriano són els espies més peculiars de les pel·lícules de baix pressupost. El que sí que és del tot segur és que ja tenen el públic a la butxaca.
En els següents esquetxos van sortint més paperets amb temes tan rellevants com “pintar la façana”, “qui dia passa any empeny” o “l’Alfonso té un cotxe de color burdeos”. Complicat d’improvisar? Per la Judit Martin i en Jordi Soriano no hi ha problema, ans al contrari. L’espectacle, a més, no es produeix únicament dalt l’escenari. “Al final no som únicament dos que improvisen, sinó que en som tres”, apunta Martin fent referència a una de les companyes de la taula de so que acompanya totes les improvisacions de manera magistral.
I aquest espectacle, com es pot entreveure, no tindria sentit sense el públic, que no va parar de riure durant tota l’hora i mitja que es va allargar la improvisació. A més, cal aplaudir els quatre valents que en diferents moments van pujar dalt l’escenari que van formar part, en certa manera, de la improvisació de tots dos actors.
Abans de començar, en una conversa amb Judit Martin i Jordi Soriano, vam parlar de la salut de l’humor en català. Tots dos van coincidir a dir que durant els últims anys està agafant força i, sobretot, en formats com la improvisació. A aquesta valoració cal afegir-li el fet que gran part de les entrades pel festival Riures d’aquest cap de setmana a Calonge i Sant Antoni estiguin esgotades. Per això, vull deixar això apuntat: la salut de l’humor en català és boníssima i espero que ho continuï sent en els propers anys. De ben segur que amb festivals com el que s’està fent durant tot aquest cap de setmana a Calonge i Sant Antoni podrem gaudir-ne durant molts anys.
I amb l’espectacle acabat i deixant enrere el Collet no puc evitar pensar “Ai, quin riure”, una frase que m’ha acompanyat durant tota la nit.
