L’Associació Stop Macro parc eòlic marí de la Costa Brava Nord (que aplega una quarantena d’entitats de diversos àmbits i 1.800 empreses), la IAEDEN-Salvem l’Empordà i la plataforma Albera Lliure de Molins (ALLIMO) rebutgen la darrera proposta que recentment han fet pública els promotors del macroparc eòlic marí. La qualifiquen d’”enganyosa” i consideren que és una maniobra per construir el macroprojecte per fases: primer, s’instal.larien tres aerogeneradors; després, se n’ampliaria el nombre per tal de poder amortitzar les insta.lacions; s’aixecarien les infraestructures associades (la subestació elèctrica i la MAT); i s’acabaria construint la totalitat de la proposta inicial.
L’àrea on s’ha projectat el macroparc, segons defensen els ecologistes, és d’una “gran fragilitat mediambiental” i, malgrat que es tractaria d’una prova pilot segons han indicat els promotors, la dimensió dels aerogeneradors previstos fa que l’impacte que es generaria seria igualment molt important. Les entitats consideren que aquesta proposta és més una estratègia de màrqueting que no pas un estudi realista. A més, es tractaria d’una prova pilot que es seguiria basant en macroinstal·lacions. Aquesta zona tan sensible del Mediterrani, expliquen, “no és la idònia per fer experiments amb una tecnologia que pot ser molt lesiva i que no té altra finalitat que plantar posteriorment un projecte que rebutja de ple el territori”. De la següent manera ho defineix el vicepresident de l’Associació Stop Macro parc eòlic marí, Jordi Ponjoan:
D’altra banda, les entitats consideren “inadmissible” la manera de procedir davant aquest macroprojecte ja que, pel que sembla, va avançant sense que s’hagin mostrat a la ciutadania estudis de l’impacte ambiental, paisatgístic i en l’economia de la zona fets per entitats independents per tal de garantir-ne l’objectivitat. “De cap manera ens podem creure uns estudis fets per qui vol que surtin a favor seu”, afirmen. En aquest sentit, des de l’Associació Stop Macro parc eòlic marí s’ha demanat al vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, que encarregui un informe de l’impacte paisatgístic a l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
Altres entitats i institucions s’oposen.
No són només les tres entitats esmentades les que rebutgen el projecte, sinó que també hi ha experts i investigadors que es mostren recelosos amb la proposta, tal i com han deixat constància en les al·legacions als Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) i en diverses manifestacions públiques.
Tanmateix, segons les plataformes ecologistes, el Departament de Medi Ambient de la Diputació de Girona va rebutjar el macroprojecte en l’escrit que va presentar a la fase de consultes prèvies, i 21 ajuntaments gironins i el Consell Comarcal del Baix Empordà han aprovat una moció en contra del macroparc i 20 ajuntaments més tenen previst fer-ho en les properes setmanes. Per últim, un centenar de científics han firmat un manifest en contra i 20 mil ciutadans han ajuntat les seves firmes per oposar-se al macroprojecte.
Noves mobilitzacions.
Segons Jordi Ponjoan, l’Associació de la qual és vicepresident està realitzant diverses trobades sectorials. La primera d’elles, va ser a l’Estartit i estava dirigida al món del turisme; va comptar amb la participació de prop de 50 empresaris turístics i de la nàutica esportiva i allà “van expressar la seva preocupació i rebuig pel projecte”. La segona trobada es durà a terme d’aquí poc i tindrà lloc a la Tallada d’Empordà, on “esperen trobar l’adhesió al moviment de tot l’Empordà interior i de la pagesia”. Finalment, la darrera trobada serà amb el món cultural i conservacionista, aproximadament al mes de febrer de l’any vinent, per tractar de conscienciar a tota l’opinió pública que aquest macroprojecte “pot canviar la fisonomia de tot l’Empordà”.
