El dissabte a la nit es van entregar el premis Goya que es van convertir en l’aparador de la reivindicació feminista més reconeguda que s’ha vist en aquest país en molt de temps. Visca la iniciativa de reclamar més dones fent, dirigint, produint, presentant i guanyant més premis de cinema.
Tanmateix, com en tot, sempre es pot treure una mica de punxa. A les xarxes hi han aparegut algunes veus nostrades que criticaven que no es fes cap esment als presos polítics catalans. Suposo que el fet que dues de les tres grans triomfadores de la nit fossin pel·lícules catalanes i una tercera fos basca, convida a pensar que algú es recordaria que a Espanya, a més del problema de la discriminació de gènere i les seves nefastes conseqüències (que van des de la discriminació salarial fins a la violència masclista) hi ha un problema gegantí de convivència.
A mi no em sembla ni bé ni malament, atès que sovint tinc la sensació que cada convertir una gala de cinema (o del que sigui) en un espai per la reivindicació s’està convertint en un (segurament sincer, però ineficaç) postureig. Quan un ja es pregunta quina serà la causa per la qual es protestarà a l’acte X, és que la protesta ja forma part del guió de l’acte i per tant, va camí de convertir-se en irrellevant.
Per què els Goya del “No a la guerra” van fer tant de mal al govern del PP (fins al punt que encara avui en paguen la revenja en forma d’un injust IVA del 21%) i la d’ahir no ha generat cap reacció? Per què no es va parlar dels presos polítics catalans? O per què no es va reivindicar diàleg a l’Estat amb Catalunya, ara que l’Estat aplica la piconadora contra l’independentisme? O per què no es va protestar contra la corrupció política? I per què ningú va recordar l’incompliment sistemàtic de les quotes d’acollida de refugiats, hores abans que s’hagin trobat 20 cadàvers surant a les costes de Melilla? I per què no tantes altres coses?
Torno a dir que sóc el primer que vol més, millor, més justa i més reconeguda presència femenina a tot arreu. Segurament millor ens aniria a tots plegats si fos així, però és que tan lesiva per als interessos d’un govern presidit per un senyor que “prefiere no entrar en estos temas” no deu ser i això ens hauria de preocupar tant o més que no pas quins polítics es fan la foto amb el ventall vermell on hi posava “Más mujeres”.
