“Som els ulls del parc”. Amb aquestes paraules l’administrador de l’empresa GuardNatur i guarda rural, l’Adrià, defineix el servei que des de fa unes setmanes ha estrenat el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. En equips formats per dues persones, ressegueixen a peu o en vehicle els diferents itineraris i els espais de la reserva fent tasques d’informació, vigilància i divulgació. A més, si es troben alguna persona cometent alguna infracció o activitat prohibida al parc, també tenen potestat per aixecar-ne acta.
“La nostra tasca principal és informar. Però si hi ha algun usuari conflictiu, que té més d’una incidència o que n’ha fet alguna amb traïdoria, com a última opció, podem aixecar una acta”, indica. Si es dona aquest cas, aleshores els guardes rurals descriuen l’activitat il·lícita que han vist, i envien l’informe als serveis jurídics del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que és qui determina si aquella acció és motiu de sanció.
Els Aiguamolls de l’Empordà és el conjunt de maresmes més important de Catalunya, després del Delta de l’Ebre. S’hi han arribat a observar més de 300 espècies d’ocells, molts dels quals protegits o en perill d’extinció.
Per això, el director del parc ressalta la importància de fer compatible la preservació i conservació dels animals amb l’activitat humana, i destaca que haver desplegat el servei de guardes rurals ara té raó de ser. “Es fa en aquesta època, sobretot, perquè és una època de molt d’ús i molta incidència, i també perquè és un moment que hi ha molta sensibilitat pel que fa a la nidificació d’espècies d’ocells que comencen ara la seva reproducció”, diu Ponç Feliu.
Gossos deslligats i pesca furtiva
Els guardes rurals treballen els set dies a la setmana, i canvien l’horari i el recorregut en funció de les necessitats del parc i de l’afluència de visitants. Un dels punts més conflictius és la Gola del Fluvià on, segons l’Adrià, solen trobar-se persones practicant pesca furtiva o llançant l’ham en espais on aquesta activitat està prohibida.
Així mateix, durant aquestes primeres setmanes de servei, els guardes també han vist com han de cridar l’atenció a molts propietaris de gossos, que porten els animals deslligats pel parc. “Amb els gossos tenim un problema molt gros”, admet l’Adrià.
I és que molts visitants no són conscients de l’impacte negatiu que produeixen aquests animals, especialment a les zones de nidificació d’ocells i d’amfibis. “Per a aquests animals, els gossos són depredadors, i hi ha punts que no poden accedir-hi; això costa molt de fer entendre, perquè estan a la natura i els amos creuen que poden portar-los deslligats”, explica l’Adrià.
A tots els parcs naturals
El servei de guardes rurals el duu a terme l’empresa GuardNatur. Té deu treballadors fixes, que augmenten a una quinzena en temporada alta. Amb l’inici del servei als Aiguamolls de l’Empordà, els guardes rurals ja tenen presència a tots els parcs naturals gironins.
Durant els darrers anys, també s’han desplegat al Cap de Creus, a les Capçaleres del Ter i el Freser, a la Zona Volcànica de la Garrotxa i al Montgrí, illes Medes i Baix Ter. També porten a terme el servei a l’espai natural protegit del massís de l’Albera. A més de tenir presència als parcs naturals, els guardes rurals també s’encarreguen de vigilar els gorgs i les zones de bany dels rius gironins i determinats vedats de cacera.
Les pluges donen una treva
La sequera dels últims anys ha perjudicat tots els espais naturals, però especialment ha estat dura en ecosistemes que depenen de l’aigua com són els Aiguamolls de l’Empordà. El director del parc assenyala que la manca de pluges “ha hipotecat” moltes espècies de flora i fauna. “Aquí haurien de ploure uns 600 litres l’any, però en els darrers anys n’han caigut menys de 500 i fins i tot, en algun de molt dolent, menys de 200”, lamenta.
Ara, però, amb el canvi de tendència del pluviòmetre, Ponç espera que “es puguin recuperar les llacunes, els estanys, les closes, els aiguamolls en general, perquè l’època de reproducció, que ve ara a la primavera, pugui ser exitosa”.
No obstant això, Feliu indica que faria falta molta més pluja per recuperar els ecosistemes malmesos per la sequera. “És complex revertir-ho perquè la inèrcia que portem acumulada és molt negativa. Faltarà que plogui normal uns quants anys i, tot i això, hi haurà zones com Els Estanys on costarà”, admet.
