L’expectació era gran des de feia dies, i és que el Festival de Porta Ferrada havia anunciat en el seu cartell la presència del conjunt madrileny. A més, en la que suposaria la seva única actuació a Catalunya enguany.
Però la meteorologia de les hores prèvies al concert, amb una pluja incessant, afegia incertesa a la seva celebració. Tant és així que es va endarrerir mitja hora l’horari d’obertura (amb avís de l’organització del festival via xarxes socials), per tenir les instal·lacions preparades.
A partir de dos quarts de nou del vespre (el concert havia de començar a les 22 hores), els assistents van anar entrant esglaonadament al Guíxols Arena.
Tot i que la pluja va donar una treva d’un parell d’hores aproximadament, tornaria a aparèixer a mig concert per acompanyar fins al final l’actuació dels madrilenys.
L’inici del recital va ser amb la famosa ‘Voy a pasármelo bien’, i la connexió amb el públic va ser immediata.
El cantant i líder del grup, David Summers, va fer una breu presentació al final de la cançó, i va esperonar tothom amb un “Bona nit, Sant Feliu”.
A continuació un altre dels temes icònics de la banda: ‘El ataque de las chicas cocodrilo”, i l’auditori ja era una festa.
Posteriorment, va decaure una mica el ritme amb peces més intimistes com ‘Una mujer de bandera’, ‘Un par de palabras’ o ‘Dos imanes’. O la cançó que va interpretar el bateria, Javi Molina, titulada ‘No te puedo besar’.
Però tot això donaria pas a una segona part de concert apoteòsica. David Summers i els seus companys Dani, Rafa i Javi, van enllaçar un èxit rere un altre.
El públic va poder corejar i ballar al ritme de ‘Te quiero’, ‘No te escaparás’, ‘Suéltate el pelo’, ‘Visite nuestro bar’, o ‘Marta tiene un marcapasos’.
Per a cloure, en el moment dels bisos, els Hombres G es van reservar les que probablement siguin les seves cançons més emblemàtiques: ‘Venezia’ i ‘Sufre mamón’.
El grup madrileny s’acomiadava enmig de la pluja d’estiu, amb ovació merescuda per part dels assistents.
L’actuació, que forma part de la gira titulada “40 Años y Seguimos Empezando”, va suposar un autèntic repàs a quatre dècades de trajectòria. I per a la majoria dels assistents, un viatge en el temps amb parada a l’adolescència.
Però Hombres G també van demostrar que s’han sabut adaptar a un estil més personal i reflexiu, sense perdre l’essència del seu primigeni ‘pop’ desenfadat i juvenil.
