Hi ha projectes que neixen d’una idea petita, gairebé d’una intuïció, i que acaben fent camí. Homenéts va començar així: amb el desig de saber com es recorden, des de la mirada dels néts, alguns dels Homenots de Josep Pla. Què queda d’aquells personatges il·lustres quan els filtrem a través de la memòria familiar? Què es manté viu en una anècdota, en una mirada, en una frase heretada?
Avui, aquest projecte ja és un llibre que acaba de sortir a la venda a les llibreries, i que recull set d’aquestes converses tan humanes com emocionants. Cadascuna d’elles és un petit exercici de memòria col·lectiva, una manera de fer més porosa la frontera entre la història i la vida.
Però aquest camí no l’he fet sola. Vull agrair profundament a la Fundació Josep Pla, que des del primer moment va creure en la idea. També a Ràdio Capital, que m’ha acompanyat des del principi, i molt especialment al Miquel Curanta, per l’empenta, la generositat i la complicitat.
Perquè va ser aquí, en aquesta emissora amiga, on vaig explicar en veu alta què volia fer. I no només m’hi van escoltar: m’hi van obrir un espai. Les converses de Homenéts es poden escoltar a la seva web, i aquesta ràdio ha estat una finestra des d’on compartir cultura, memòria i veu pròpia.
Vull donar les gràcies també als 21 homenots i donasses amb qui he comptat per fer el llibre i a tot l’equip de La Campana (Penguin Random House) per fer-me confiança.
No sé si això passa sovint, però tinc la sensació que les millors idees arrelen quan algú t’escolta amb atenció. Gràcies, doncs, per escoltar-me. I gràcies als nets i netes que heu volgut recordar els vostres homenots amb mi. Sense vosaltres, aquest llibre no hauria estat possible. Us convido a la presentació del proper 12 d’abril a les 18h a la Fundació Pla!
