Els investigadors han trobat per primer cop larves de nacra a la Costa Brava després de l’arribada del paràsit que va deixar l’espècie al llindar de l’extinció. Se n’han recuperades set als col·lectors submarins instal·lats al cap de Creus i a les Medes, dins les actuacions per intentar revertir-ne la desaparició.
El projecte el fa l’entitat SUBMON per encàrrec del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat i Forestal Catalana. Ara aquests individus es mantindran en aquaris i quan creixin s’estudiarà si corresponen al tipus de nacra afectada pel paràsit. “Haver-les pogut recuperar però, ja és tot un èxit i obre una petita porta a l’esperança; això sí, la situació segueix essent crítica”, diu el tècnic de projectes de SUBMON, Andreu Dalmau.
La nacra és un mol·lusc endèmic del Mediterrani, té l’aparença d’un musclo gegant i la seva closca pot arribar a mesurar més d’un metre. Viu clavada al fons marí en posició vertical, en fons sorrencs i praderies de posidònia. Precisament per això, també afavoreix la biodiversitat (perquè la seva closca, al ser una estructura dura, actua com una mena de roca on s’hi fixen plantes i animals marins).
Fa pocs anys, era relativament habitual que els submarinistes trobessin aquesta espècie de nacra (Pinna nobilis) quan feien immersions a la Costa Brava. Però a finals del 2017, i sobretot al 2018, la situació va fer un tomb. L’arribada d’un paràsit, que ja s’ha estès fins a l’extrem oriental del Mediterrani, va fer desaparèixer fins al 90% de la població d’aquestes nacres al litoral gironí.
El protozou, que no s’havia descrit mai abans, va devastar l’espècie. Afectava el sistema digestiu de les nacres, les debilitava, i aquelles que no acabaven morint es convertien en aliment per als crustacis i peixos.
Per lluitar contra aquesta mortalitat, es van dur a terme diferents iniciatives per preservar l’espècie. Aquí es van rescatar 215 nacres de la badia de Portlligat i les van traslladar a diferents aquaris i centres d’investigació. A més, sense treure-les del medi, es van posar gàbies protectores a 40 nacres més (per impedir que els mol·luscs, si emmalaltien, acabessin devorats).
Per desgràcia, però, cap d’aquestes dues va ser efectiva. “La majoria de les nacres van morir a conseqüència del paràsit; a més, també es tracta d’una espècie que, un cop se l’extreu del medi natural, és molt complicada de mantenir en un aquari”, precisa Dalmau.
Col·lectors de larves
Quedava, però, una tercera pota d’aquests projectes: la instal·lació de col·lectors de larves per intentar recollir alevins d’aquelles nacres que aconseguissin reproduir-se. Durant els primers anys, tampoc va haver-hi èxit. Però aquest 2022, per primer cop, s’hi han pogut trobar larves de nacra.
El projecte d’aquest any acaba ara a l’octubre. El porta a terme SUBMON per encàrrec del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya i Forestal Catalana. En total, s’han instal·lat tres col·lectors: dos d’ells a la zona del cap de Creus (a Portlligat i Cadaqués) i un tercer a les illes Medes.
Repartits entre tots ells, els investigadors han trobat set larves de nacra. “El sol fet d’haver-ne pogut recuperar ja és un èxit, perquè no és una cosa que acostumi a passar”, concreta Dalmau. Les larves s’han traslladat als laboratoris que l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) té al Delta de l’Ebre, on es mantindran en condicions controlades i, quan creixin, es comprovarà que es tracti d’exemplars de Pinna nobilis.
L’altra possibilitat és que es siguin d’un altre tipus de nacra (coneguda com a Pinna rudis) que no es va veure afectada pel paràsit. A diferència de l’altra, però, aquesta és més petita i sol viure en fons rocallosos i durs. “A hores d’ara encara no podem assegurar de quin tipus de nacra es tracta; caldrà esperar que creixin una mica més per afinar-ho”, explica el tècnic de projectes de SUBMON.
“Una petita porta a l’esperança”
Andreu Dalmau diu, però, que haver trobat les larves ja obre “una petita porta a l’esperança”, perquè això indica que hi ha individus adults que ja es poden reproduir. “Fins ara no ens havia passat, i això pot ser indicatiu que hi hagi nacres que hagin aconseguit superar el paràsit i estiguin sanes”, explica.
El tècnic de SUBMON deixa clar, això sí, que en cap cas la troballa de les larves és un indicatiu que la situació de l’espècie millora. “Continua essent crítica, no només aquí sinó arreu del Mediterrani; i cometríem un error greu si ho penséssim”, subratlla Dalmau.
“Pràcticament extintes”
De fet, en general, el tècnic de SUBMON explica que les poblacions de nacra estan “pràcticament extintes” arreu, tret de comptades excepcions. A Catalunya, per exemple, se’n troba una reserva al Delta de l’Ebre, perquè aquí la salinitat i la temperatura de l’aigua han impedit l’entrada del paràsit.
Més enllà d’aquí, arreu del litoral, Dalmau admet que la població està “molt dispersa” i que, per localitzar nacres vives, s’està demanant que aquells qui en vegin alguna fent immersions, li facin fotos, la geolocalitzin i avisin per poder-la estudiar. Això els ajudarà també, en cas que es tracti de Pinna nobilis, a saber on posar col·lectors de larves per promoure’n la reproducció.
La troballa de les larves que ha fet SUBMON als diferents col·lectors se suma també a una altra. La de la dotzena de nacres que van observar un grup de voluntaris, els Observadors del Mar, a la zona del cap de Creus. Els naturalistes van anar descobrint els exemplars durant diverses immersions. A partir d’aquí, des de la comunitat científica se’n van extreure mostres per enviar-les a analitzar (i veure si es tracta de Pinna nobilis, de Pinna rudis o d’un híbrid entre les dues).
