Estimats oients de Ràdio Capital, ara que ve Sant Jordi, potser que parlem de llibres. Durant anys, he pensat i he dit més d’un cop que els italians feien més bons llibres que no els anglesos. Entenguem-nos, no volia pas dir que fossin més ben escrits -Déu me’n guard d’haver-los hagut de llegir tots!-, volia dir només que, en general, a Itàlia editaven millor que no a Anglaterra. Les portades solen ser més bones, les lletres més grosses, el paper més car. Vaig començar a adonar-me’n i a explicar-ho públicament fa uns deu anys, després d’uns quants viatges a Londres i al Vènet i al nord d’Itàlia. Hi ha qui viatja per tenir experiències, per veure paisatges, per poder menjar, per tenir un pretext més per discutir amb la parella, per atabalar les amistats quan torna. Sense descartar res d’això, jo viatjo sobretot per veure llibres. Em perdo a les llibreries, m’oblido d’on soc, de per què hi soc i fins i tot de qui soc. Estic convençut que hi ha més coses interessants a descobrir mirant, fullejant, començant a llegir molts dels llibres que no pas anant fent tota l’oferta de temporada que ens ofereix Ryanair. Cadascú és com és i cadasqual és cadasqual i jo, com tothom, també tinc dret a anar a la meva. Vaig acabar de confirmar això que els deia de la qualitat dels llibres a Itàlia, fa vuit o set anys, un dia que la Judit Pujadó i jo vam anar a la fira del Llibre de Frankfurt. Com que cap dels dos no entenem l’alemany, vam dedicar-nos a mirar llibres en italià, en francès, en anglès i en portuguès. Els que eren en català ja els coneixíem. I en espanyol… Bé… Encara no hem acabat el Procés, no? En general, de tots els llibres que vam mirar, els més bonics, els més atractius, els que tenien les portades que cridaven més l’atenció eren els italians. Potser només els guanyaven uns que vam veure en un estand de les noves repúbliques bàltiques. Però qui entén el letò, el lituà o l’estonià? L’italià, en canvi, és fàcil. Allora bambini, cosa leggere? He escrit tot aquest article per poder explicar ara que el món avança cap a la seva autodestrucció. Tot això que els deia dels llibres d’Itàlia em sembla que avui forma part del record. En aquests últims mesos, he anat a Itàlia un parell de vegades. A cap de les llibreries on he entrat, no he vist gaires llibres que m’hagin atret pel seu disseny o per la seva portada. Pot ser que ho hagués somiat? Pot ser que no encertés cap llibreria? Això sí, avui a Itàlia em fa l’efecte que els llibres són més barats. I alguns m’han interessat tant que els he comprat. No tenen tant de glamour, és veritat. Però segur que, abans que res, dels llibres el que val més la pena és llegir-los.
