Efectivament s’han de celebrar els quaranta anys d’Ajuntaments democràtics. Ha de ser una festa col·lectiva, i alhora s’ha de mantenir la vigilància constant per evitar perills de regressió. Sabem que l’invent democràtic no és ferm ni és robust ni l’hem de donar per fet ni consolidat, ara que sabem que “la temptació viu a dalt”.
Però quedem-nos amb la idea positiva i si fins ara sentíem parlar de quaranta anys de dictadura, ara ja són quaranta anys de democràcia.
Escoltava amb atenció l’altre dia Joaquim Nadal, fent una conferència a Sant Feliu de Guíxols parlant d’això, argumentant que efectivament, la democràcia s’ha de celebrar.
Ell deia que només veient com s’ha incrementat la qualitat de vida de les viles i ciutats, com s’han desenvolupat l’urbanisme de les poblacions, com s’ha dotat els barris d’equipaments públics, com es passa d’un carrer ple de fang i espardenyes a un indret amb zones verdes i equipat de pavellons i sales polivalents… Només per això ja val la pena posar el cava en fresc. Hem passat de l’olor de mitjons suats, que deia Vázquez Montalbán, a tastar l’olor d’Europa.
Tot des dels municipis i tots n’hem après.
Es parla i es parlarà molt de la democràcia als municipis, ara que es festegen les 4 dècades prodigioses seguides i amb les Eleccions Generals a finals d’abril i les Municipals a finals de maig.
Veurem com la democràcia als ajuntaments ha suposat canvis importantíssims en l’urbanisme, en l’economia, en la llengua, en la cultura. Aquella frase de Don Alfonso que va fer fortuna, on deia que “a Espanya, per bé, no la coneixeria ni la mare que la va parir”, ha passat a molts municipis i també per bé.
Només reclamo, això sí, de forma més gremial i corporativa, que en aquesta visió reposada que hem de fer tots junts quan analitzem la democràcia als nostres ajuntaments, no ens oblidem d’escoltar uns actors singulars que han tingut un paper rellevant: els mitjans de comunicació de proximitat. Aquesta ràdio n’és un.
Perquè la història d’aquests quaranta anys democràtics s’ha escrit en aquests mitjans. Ho hem escrit en titulars de diaris locals i comarcals. Hem vist com molts alcaldes i alcaldesses s’estrenaven fent entrevistes en ràdios municipals o de proximitat o televisions d’abast proper. Mitjans de comunicació, molts ells, que han nascut en democràcia i han estat el fil conductor del dia a dia local.
Els cronistes d’aquestes ciutats, els periodistes de poble, sobretot molts els més grans, molts d’ells que ja estan avui jubilats han de ser escoltats perquè han escrit bona part d’això que avui en diem, pomposament, el “relat”.
Felicitats a tothom i que arribin moltíssims anys més de sort i encerts democràtics
