Un estudi multidisciplinari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha revelat aquest dilluns que els nadons ibers del jaciment d’Ullastret (Baix Empordà) haurien mort per causes naturals i no per una selecció per sexes o pràctiques sacrificials com s’havia apuntat en el passat. L’equip de recerca ha tornat a avaluar el context arqueològic dels dipòsits funeraris aplicant per primer cop anàlisis genètiques de les restes dels nadons. S’ha conclòs que els enterraments dels nadons eren un ritual familiar que es feia a les cases en una pràctica normalitzada. Les restes dels nadons d’Ullastret s’han anat excavant des dels anys cinquanta i els últims estudis antropològics daten dels anys noranta.
En roda de premsa a la seu del MAC, les investigadores del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB Assumpció Malgosa i Carolina Sandoval, juntament amb el responsable de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret (MAC-Ullastret), Gabriel de Prado, han presentat els resultats d’un estudi exhaustiu sobre els enterraments infantils del jaciment iber d’Ullastret, que data de l’Edat de Ferro (primer mil·lenni aC).
L’estudi s’ha centrat a avaluar les hipòtesis plantejades sobre l’origen i causa de les morts dels nadons que s’havien plantejat fins ara d’acord amb les dades etnogràfiques i indirectes. S’ha recuperat i revisat tota la documentació arqueològica existent i s’ha estudiat de nou el context funerari. En les restes esquelètiques ha aplicat tècniques actualitzades de morfologia, morfometria i, per primera vegada, anàlisis genètiques i d’histologia dental, per traçar-ne el perfil biològic complet.
Segons han detallat, s’han estudiat totes les restes dels infants recuperats fins ara, que provenen de dos nuclis del jaciment, Illa d’en Reixac i Puig de Sant Andreu. En total s’hi han analitzat 15 individus, un dels quals s’ha identificat per primer cop en aquesta recerca.
Les investigadores han explicat que l’estudi indica que vuit dels nadons estudiats eren nenes i cinc nens. Dos individus no han pogut ser analitzats genèticament. Alguns dels enterraments van ser de morts prematures, durant la gestació, però fonamentalment eren de fetus a termini, i d’individus amb una supervivència postnatal de més d’un mes — els nadons que més van viure ho van fer dotze setmanes—.
Segons han explicat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el patró de distribució de morts per edat i sexe “s’assembla a la mortalitat infantil natural de poblacions en desenvolupament” i això els ha portat a descartar que es produís una selecció per sexes ni pràctiques sacrificials. A més a més, dos individus estudiants ubicats en un mateix dipòsit compartien un llinatge, cosa que podria suggerir un vincle per via materna. Tot i això, les investigadores no han pogut confirmar aquest vincle.
La també catedràtica d’antropologia física de la UAB Assumpció Malgosa ha celebrat que l’estudi que s’ha pogut fer ha estat “molt global” amb dades d’arqueologia i antropologia. Els treballs han permès tenir una “imatge més completa” dels enterraments a la zona perquè fins ara se n’han descobert “molt pocs”.
“Els ibers cremaven els seus morts, però els nens més petits els deixaven enterrats a casa seva, els inhumaven. Són aquests els que s’han trobat i s’han pogut estudiar i que ens permeten saber més coses respecte al ritual funerari i la biologia dels mateixos infants”, ha apuntat.
La principal conclusió de l’estudi, doncs, és que no es produïa cap selecció ni per edats ni sexes i que la mort d’aquests individus no era un infanticidi. “És una hipòtesi que queda totalment descartada. Observem que estan representats els dos sexes i que tenen un patró de mort natural”, ha explicat. Aquestes observacions s’han pogut fer gràcies a noves metodologies d’anàlisi genètiques de les restes esquelètiques.
Com que l’estudi arqueològic ha conclòs que els nadons van ser inhumans en espais domèstics, això descarta la hipòtesi plantejada en l’estudi previ, en què dos enterraments del Puig de Sant Andreu es van interpretar com a dipòsits rituals al voltant d’un altar. Aquesta descoberta manifesta un “ritual familiar” i “una part íntima de la societat ibera, que volia que els seus nadons sense diferenciar per sexes es quedessin a les cases”.
L’equip de recerca ha detectat també el reaprofitament de les fosses en dos dels casos estudiats. A més, el fet que hi hagués quatre enterraments de diferents fases d’ocupació de l’assentament en un mateix sector i evitant els enterraments previs suggereix que els pobladors coneixien l’existència d’aquests espais.
D’altra banda, Malgosa ha parlat del jaciment d’Ullastret, un dels conjunts arqueològics més destacats de l’edat del ferro a la península Ibèrica (segona meitat del primer mil·lenni aC). Pertanyent a la cultura ibera, la seva rellevància rau a ser el major oppidum iber (ciutat fortificada) descobert a Catalunya i un dels més significatius de la mediterrània occidental.
Malgosa ha explicat a l’ACN que a Ullastret encara queda “molta recerca per a fer”. La tasca executada fins ara els suggereix trobar un nombre d’enterraments infantils en el jaciment “espectacular” perquè algunes fosses es reaprofitaven. Pel que fa al procés d’excavació, fins ara s’ha excavat un 5% a l’Illa d’en Reixac i un 20 % al Puig de Sant Andreu.
La catedràtica ha conclòs que quan es trobin més restes es podran realitzar conclusions encara més acurades. “Aquesta manera de treballar la podem aplicar en molts altres jaciments. Com més dades tinguem, més podrem veure si hi ha diferències entre grups, amb altres ibers de zones diferents o si tothom utilitzava els mateixos rituals”, ha afegit.
