Les darreres setmanes he tornat a assistir, com faig sempre d’ençà de la seva creació el 2013, a alguns dels sopars maridats d’aquest programa anyal, que la complicitat de la Cuina de l’Empordanet i la DO Empordà van engendrar fa una dècada.
Més enllà de que es una magnifica oportunitat de menjar molt bé i de conèixer en un mateix àpat la varietat de vins del celler de torn, permet copsar la magnífica i necessària cooperació, entre el sector primari i el terciari del mateix territori, per posar en valor els productes que amb tant esforç, i de manera tan anònima produeixen els pagesos,
Una sinergia de complicitat entre dos sectors, que alguns volen situar a les antípodes un de l’altra. Una sinergia que no només ha generat una millora constant dels nostres vins, sinó que un cop posats a l’aparador dels millors restaurants de la comarca, aquests han incrementat de manera notable el seu prestigi i naturalment el seu preu, fins a generar una bona rendibilitat pels que es dediquen a l’elaboració de vins. L’única manera de garantir que aquest mon rural no s’extingeixi.
En el cas de l’Empordà, com també al Montsant o al Priorat, es tracta en general d’elaboradors majoritàriament joves, que en molts casos han retornat a al mon agrícola, després que la generació anterior, la dels seus pares, fes mans i mànigues per trobar una feina menys sacrificada i fugir del món rural.
Cal donar les gracies a aquests vinaters, com també als que es dediquen al mon de l’oli, no només per elaborar productes excel·lents, sinó per ser els jardiners d’aquest paisatge empordanès, sobre el que es sustenta bona part de l’orgull de pertinença a aquesta terra, dels que som d’aquí i fins i tot de molts dels nouvinguts.
