La plataforma Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord creu que el projecte previst al golf de Roses té finalitats “especulatives” amb l’objectiu d’obtenir “recursos públics” i alerta que la zona on es pretén instal•lar no només està classificada com una zona “d’exclusió” sinó que també es troba en un espai de gran “fragilitat ecològica”. L’escrit també veu “prematur” el tràmit d’avaluació ambiental i alerta que el parc preveu utilitzar una tecnologia innovadora “sense cap referència operativa” i uns generadors d’alta capacitat, “que encara estan en fase de desenvolupament”. Els opositors al projecte han presentat un extens informe en resposta a la consulta prèvia feta pel Ministeri per a la Transició Ecològica.
Ho han fet per dues vies: conjuntament amb la Confraria de Pescadors de Roses (que ha estat consultada) i amb l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus, que no ha rebut consulta però que es considera part afectada.
El document, de 37 pàgines, desgrana un per un aspectes més polèmics del projecte i, subsidiàriament, proposa un seguit d’aspecte que, al seu entendre, haurien d’incloure’s a l’estudi d’impacte ambiental, en cas que la tramitació tiri endavant.
En primer lloc, l’escrit detalla que el parc proposat té unes dimensions i característiques “úniques” i que, a dia d’avui, no hi ha cap altre projecte marí similar al món. “Tampoc existeixen, en aquest moment, aerogeneradors amb les dimensions (252 metres d’alçada) i capacitat (15 MW) proposades, només hi ha algun prototip experimental”, afirmen.
“La singularitat d’aquest projecte, pel seu volum totalment desorbitat i pel desconeixement dels efectes que pot provocar en el medi ambient, aconsella la paralització de la seva avaluació ambiental, en aplicació del principi de precaució”, detalla el document. En aquest sentit, creu també que caldria fer projectes “experimentals previs” –i cita com exemple el Parc eòlic marí experimental Mar de Canàries de 10 MW- amb la finalitat d’estudiar els efectes i impactes que generen aquest tipus d’instal·lacions.
Un projecte “amb un alt risc”
En relació a això, asseguren que el projecte preveu utilitzar una tecnologia innovadora que no té “referències” ni se’n coneixen els “riscos” i planteja instal•lar molins que “encara estan en fase de desenvolupament”. El mateix, diuen, passaria amb les plataformes flotants que proposen i que “encara estan en les últimes etapes de desenvolupament, sense haver-se provat per a ús comercial”.
“Tots els paràmetres de funcionament (distància entre generadors, fondejos a diferents profunditats..) es basen en hipòtesis no comprovades, convertint la instal•lació en un projecte amb un alt risc d’incidents”, insisteixen.
Els opositors veuen “inadequat” el tràmit d’avaluació ambiental i creuen que és “prematur” fer consultes prèvies d’un document inicial que consideren un “desideràtum” amb finalitat “especulativa” per aconseguir finançament a través de “recursos públics”.
En aquest sentit, diuen que la zona proposada està qualificada com una “zona d’exclusió, per una banda, i, per l’altra, com a “zona apta amb condicionants ambientals”, segons l’Estudi Estratègic ambiental del litoral espanyol elaborat pel Ministeri d’Indústria l’any 2009.
El principi de “precaució”
“Efectivament, resulta evident que pretendre instal•lar un parc eòlic marí en una zona classificada com a zona d’exclusió és totalment intolerable”, remarquen. “Per aquest motiu, ni tant sols s’hauria d’admetre a tràmit el document inicial del projecte sotmès a consultes prèvies, i menys encara hauria de fer-se un document d’abast”, afegeixen.
A més, afirmen que la zona proposada no pot assumir un projecte d’aquesta envergadura per la seva “fragilitat ecològica” i que caldria aplicar el principi de “precaució”. En relació això, recorden que es troba entre dues reserves marines (El cap de Creus i El Montgrí-Les Medes i el Baix Ter), a més de ser una zona de gran importància comunitària com és el sistema de canons submarins del Golf de Lleó.
Malgrat tot i en cas que el projecte tiri endavant, fan un seguit de consideracions i reclamen que s’estudiï l’impacte del parc a diferents nivells. Des de l’econòmic, social i sobre l’activitat pesquera passant per la salut humana, la flora, la fauna o el canvi climàtic. A més, creuen que l’estudi d’impacte hauria de tenir un estudi “real” d’alternatives. De fet, creuen que la falta d’un “autèntic” estudi d’alternatives es demostra per “la falta d’anàlisi de la viabilitat tècnica i econòmica d’un projecte en una ubicació més allunyada de la costa”.
Part “afectada”
La plataforma contrària al parc eòlic marí aglutina més d’una trentena d’entitats de diversos àmbits. Entre ells, el turisme, la nàutica, el sector pesquer, clubs nàutics, entitats ecologistes i societat civil. Tot i no haver estat consultada, volia expressar el seu posicionament en relació al projecte i, conjuntament amb la Confraria i l’associació d’empresaris, ha respost al Ministeri.
Per fer-ho, ha comptat amb l’assessorament de dos despatxos d’advocats i un equip de tècnics, entre els quals hi ha biòlegs marins, paisatgistes, enginyers industrials, arquitectes o geògrafs. L’entitat ja ha avançat que en cas que el parc tiri endavant, hi presentaran al•legacions.
