Ahir i avui els pagesos i ramaders de tot Catalunya, i naturalment els de l’Empordà, es manifesten per reclamar els seus drets més elementals, com son els de guanyar-se la vida amb l’ofici més ancestral d’aquest país.
Fa anys que han de lluitar contra tot i tothom, per poder viure amb dignitat d’una feina dura i exigent com poques, bé sigui conreant la terra o criant animals.
Les polítiques agràries europees que permeten l’entrada de productes extracomunitaris a preus miserables, sense complir cap o ben poques, de les exigències sanitàries i de traçabilitat que ells si han de complir, generen després preus dels intermediaris per sota els costos de producció, ….
També han de lluitar amb els veïns nouvinguts de la metròpoli, als quals els molesta el soroll de les esquelles de les cabres, la pudor dels fems quan adoben els camps o que cantin els galls de matinada.
D’aquesta situació, que acabarà allunyant de l’ofici, tots els hereus de les masies de l’Empordà, que han resistit la temptació de vendre el mas per fer-hi una luxosa residencia d’estiu, de festius i de pandèmies, no en som menys culpables la gent d’aquest rodal.
Sobretot aquells que compren taronges o maduixes sense mirar d’on venen i els pèsols a l’agost ultracongelats, o els que es queixen de que un litre d’oli costi 12 euros, sense valorar que amb una ampolla amaneixen el pa amb tomata del sopar durant un mes, i que quan passegen arran de mar, amb aquests mateixos 12 euros, no en fan prou per comprar un parell de gelats que els nens es cruspiran en un tres i no res.
Sense els productes dels nostres pagesos adeu al concepte de la cuina nostrada, de kilòmetre zero, la poc viatjada, adeu a la nostra cuina de sempre.
Massa en joc per no fer costat als pocs pagesos que ens queden a l’Empordà
I si fes falta un argument més, podem recordar el que deia Josep Pla, referint-se al nostre paisatge: “No ens agrada el paisatge feréstec, sinó aquell que ha estat polit per la ma de l’home”.
Els pagesos també son doncs, els nostres jardiners.
Potser per aquesta banda?
