Els pagesos gironins han celebrat l’acord amb el Govern amb una assemblea en un camp de Pontós (Alt Empordà). Un dels punts del pacte inclou la divisió de l’aqüífer Fluvià-Muga, reivindicat especialment pels pagesos que reguen a la zona del Fluvià i que es troben amb restriccions cada vegada que es declara l’emergència a la Muga. El portaveu del Gremi de la Pagesia a Girona, Jordi Ginabreda, assenyala que estan “molt contents” d’haver pogut arribar a aquest acord i que “s’ajusta a la realitat”. Ginabreda també es mostra satisfet per la simplificació a l’hora de controlar la població de senglars i cabirols sense dependre “del vedat de torn”. El sector avisa, però, que estaran amatents al compliment de l’acord.
Els pagesos de la zona del Fluvià no es veuran afectats per les restriccions que hi pugui haver a la Muga. Tot i que físicament les dues conques estan separades, no ho estan administrativament, fet que afecta directament als pagesos de la zona del Fluvià. Des de fa anys el sector demanava dividir els dos aqüífers en relació a les restriccions i gestió de la sequera. Això, a la pràctica, vol dir que si al Fluvià hi ha prou aigua per regar, no entri en restriccions si a la Muga no n’hi ha i, per exemple, es pugui plantar blat de moro, que necessita més aigua que altres sembrats. Cal recordar que poques setmanes que el Govern ha aplicat aquestes restriccions, arran de la falta d’aigua a tota la conca.
A banda i també en relació a l’aqüífer, el sector ha explicat que s’està tornant a impulsar la taula de la Muga, que pretén incloure tots els sectors afectats per l’escassetat d’aigua. En aquest sentit, els pagesos recorden que, quan hi ha restriccions, ells són qui més les pateixen, ja que se’ls limita en un 80% la disponibilitat. En canvi, la indústria només se li aplica un 40% i altres sectors, directament no en tenen.
Per tot plegat, els pagesos demanen que “tothom s’arremangui” a l’hora de gestionar la sequera i que el Govern assegui a la mateixa taula les parts implicades.
Control del senglar i el cabirol
Més enllà de la separació “burocràtica” dels dos aqüífers, l’acord al que van arribar el Govern amb el Gremi de la Pagesia aquest diumenge també contempla facilitar la gestió de les plagues, o el que és el mateix, que amb una simple notificació n’hi hagi prou per “defensar el territori” de senglars i cabirols.
Fins ara, el procés perquè un pagès pugui matar aquestes espècies que fan malbé els sembrats era “llarg i feixuc” i incloïa un informe del vedat. Ara, en canvi, només amb una notificació el pagès podrà matar per evitar que els animals li facin malbé els camps.
“Aquí Girona estem contents de poder defensar el territori sense tràmits burocràtics i gestions i sense haver d’estar pendents d’una decisió final del vedat de torn que hi posi més o menys voluntat a deixar-nos matar”, assenyala el portaveu del Gremi de la Pagesia a Girona, Jordi Ginabreda.
Amatents als compliments
Ginabreda ha celebrat la mostra “de força i unitat” que hi ha hagut aquest dilluns en la concentració a Pontós, on s’han renunit centenars de pagesos de les comarques gironines amb prop de 150 tractors. El portaveu del Gremi de la Pagesia ha deixat clar que “estaran amatents” al compliment de tots els acords i que, si no es mantenen, tornaran a sortir i a mobilitzar-se.
“Els polítics són polítics. A l’hora de dir paraules en saben molt i són molt ràpids. Ells s’asseuen i tenen molta predisposició a escoltar. Ara falta veure com es transforma en fets, però els polítics són polítics”, destaca Ginabreda.
Pressions per no sortir
Una altra de les queixes del sector han estat les pressions que hi ha hagut els darrers dies per evitar sortir a manifestar-se i tallar algunes de les principals vies. A les comarques gironines el tall estava previst a l’encreuament de l’N-II i l’autopista AP-7 a Pontós.
“Els últims dies han estat bastant durs, amb un desplegament policial espectacular. La zona de Pontós estava carregada de furgonetes de l’ARRO per exemple. A més el Govern ens demanava expressament que no sortíssim”, ha conclòs. Un cop celebrada l’assemblea, els pagesos han celebrat un dinar popular al camp, recordant les mobilitzacions de fa un any.
