Els Pets van tornar a demostrar perquè són una de les bandes més en forma de les últimes dècades, omplint el recinte de Cap Roig i “fent l’agost”, amb una gran quantitat de persones que tenien ganes d’escoltar com sona el disc “1963” i sobretot gaudir dels èxits de sempre.
Va costar una mica que el públic es posés dempeus i ballés, com acostuma a ser habitual en aquest festival, però quan ho van fer ja va costar tornar-se a acomodar al seient.
Lluís Gavaldà va ser un gran mestre de cerimònia i va presentar cadascuna de les cançons, amb el seu punt d’ironia fina i mala llet, que l’han convertit com un dels cantants més imprescindibles del nostre país.
Emocionant moment recordant al seu amic ‘Jordi Puig’, que va morir quan tenia 16 anys; vibrants instants amb ‘Tantes coses a fer’; pell de gallina amb algunes balades que van sonar; mencions a Sting, insinuant que potser algun dels assistents es pensava que anava a veure al músic i han aparegut ells; i fins i tot un punt de mala bava i cert enfant terrible quan van fer ‘Atracament a la Caixa’, tenint en compte que actuaven al festival de CaixaBank.
La gent tenia ganes de festa, tenia ganes de cantar, ballar, emocionar-se i passar-s’ho bé i així ho va poder fer quan van sonar cançons com ‘Agost’, ‘Hospital del mar’, ‘La vida és bonica (però complicada)’ o ‘S’ha acabat’, que van fer embogir tots els assistents. Encara hi havia temps per unes quantes cançons més als bisos, amb la clàssica ‘Bon dia’ o ‘Jo vull ser rei’. Quan alguns ja marxaven, el grup va tornar per cantar asseguts arran del públic la preciosa ‘Bona nit’, que servia per definir a la perfecció la vetllada que acabàvem de viure.
