Des de fa més de 40 anys, l’institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell convoca els premis literaris Josep Pla. Hi ha una categoria per a la poesia i una altra per a la prosa, juntament amb un premi local, el Francesc Alsius.
El passat divendres 27 d’abril, l’aula magna del centre acollia de nou el lliurament d’aquests premis. Era, per a mi, una ocasió molt especial, ja que m’havien convidat a pronunciar la conferència inaugural i, a més, tornava al meu institut després de molts i molts anys. Vaig compartir taula amb la Maria Juriol, viuda de Francesc Alsius, una dona vital, agraïda i emocionada per l’acte; amb la Teia Galí, directora del centre, que va fer una presentació magnífica; amb en Martí Fonalleras, exdirector de l’institut i inspector, que va reclamar -molt encertadament- major atenció a l’expressió oral; i amb l’alcalde de la vila, en Josep Piferrer, que va tancar els parlaments.
Darrere nostre, una gran foto de Josep Pla, sorneguer, presidia l’acte i semblava observar-nos a tots amb una mirada lúcida i irònica. Vaig començar, doncs, el meu discurs recordant unes paraules d’El quadern grisde Pla que m’havien quedat gravades a la memòria: “No hi ha ningú que no es pensi ser un gran escriptor abans de posar-se a escriure”. Era una manera d’advertir els futurs escriptors que ens acompanyaven que la literatura sol ser una gran desconeguda, sovint emmascarada pels tòpics o les falses aparences, un camí llarg i ple d’entrebancs. Però també era una manera d’esperonar-los a escriure sense prejudicis, sense el llast dels estereotips, amb tota llibertat, però també amb tot el rigor i compromís. Endavant, doncs, i per molts anys!
