A principi d’aquest mes Gerard Escaich ens informava en aquesta mateixa casa que l’Espai Ter de Torroella de Montgrí convoca un premi amb l’objectiu, molt lloable, de donar suport a la creació musical en l’àmbit dels països catalans. Quan escoltem això de que algú convoca premis ens ve al cap automàticament una quantitat de diners i un acte o gala de lliurament que acostuma a ser interminable. Passa que amb el Premi Espai Ter de música, com amb el Premi Quim Masó de teatre, es trenquen les convencions. Perquè no parlem de diners, o si més no, no parlem només de diners. En el cas del Quim Masó, hi ha una quantitat de premi que s’ha de destinar –justificant-ho-, a la producció. És a dir, que els diners serveixen per fer creació, per pagar escenografia, vestuari, intèrprets, direcció, llum, so i a tots els professionals que hi ha al darrere. Crea teixit.
En el cas del Premi Espai Ter de música els guanyadors, que en aquesta primera edició és el grup vocal In Crescendo, es concreta en la cessió d’espais de residència per dur a terme el procés de creació, assajos, enregistrament i distribució d’un compact disc, a més de la presentació i l’estrena d’aquest treball discogràfic, però també inclou el suport a la promoció d’aquest nou treball i al muntatge de la gira del projecte pels Països Catalans i per Europa. I això no és tot. En col·laboració amb la discogràfica Seed Music, Espai Ter inicia una col·lecció de CDs, el primer dels quals serà el d’In Crescendo. L’espai apadrinarà durant un any el projecte premiat, que és escollit per una comissió d’experts, amb la coordinació artística del magnífic tenora Jordi Molina.
Més premis així voldria jo en aquest país. Aquest tipus de guardons són els que realment poden afavorir i fomentar la creació i, a més, es pot aplicar la mateixa fórmula en qualsevol dels àmbits artístics. Potser la partida econòmica que es dedica a la Cultura en aquest país és escadussera –deixeu-me dir, també, que és una qüestió de voluntat política- però el que no hauria d’escassejar davant aquesta contingència és la imaginació, la innovació i les ganes de fer coses, especialment des del sector públic, perquè, quantes vegades no haurem vist regidors i tècnics municipals i supramunicipals de cultura al·lèrgics a la feina, gratant-se la pera –disculpeu la generalització- o posant obstacles i més obstacles per aplicar aquest tipus de fórmules, que es basen sobretot en la voluntat d’aprofitar els equipaments que tenim en un nombre considerable, equipats i tot sovint infrautilitzats. Ara més que mai són necessaris premis com els de l’Espai Ter. Llarga vida als premis útils!
