– Amor, quin llibre vols que et compri avui?
Ciutadans de Catalunya, ja és aquí: ha arribat la Diada de Sant Jordi, el màxim exponent cultural en estat pur. Una jornada per emmarcar, on els carrers (desbordats de gentada) desprenen una olor combinada per la fragància peculiar de les roses i dels llibres nous que esperen ser devorats pels lectors. I sí, la pregunta d’abans és pròpia d’un dia com aquest.
Podríem dir que la societat catalana es conjura el 23 d’abril. La tradició de la rosa i el llibre és un tresor molt preuat, i en tant que es produeix una vegada a l’any, intentem ser primmirats. Per això, busquem satisfer els desitjos dels nostres companys de vida. La dificultat és que hi ha persones desconnectades de l’àmplia i vasta literatura existent. Ara bé, sí que solen ser conscients dels llibres candidats a ocupar el podi de les vendes. Aleshores, es deixen guiar pel criteri del sistema mediàtic i deixen de banda obres que tenen un escàs ressò.
No ens adonem que això ens situa davant d’un gran perill: la sang del drac deixarà de brollar i les ‘confitures’ literàries cauran en picat si no posem fi a l’obsessió dels rànquings. La competitivitat que s’estableix amb el seguiment del ‘top vendes’ damnifica als autors perquè fan que, implícitament, encabeixin les seves obres al calaix de l’èxit o del fracàs. I el Dia del Llibre no pot convertir els autors en desterrats o bé estrelles que toquen la glòria. El 23 d’abril és un dia per deixar-nos sorprendre per la comunitat literària i es tracta d’aconseguir que els escriptors projectin il·lusió i ganes de proporcionar-nos moltes històries, i que no mostrin tensió per les xifres.
Si volem conservar aquest patrimoni, us emplaço a anar a la llibreria i conversar amb la gent. Feu-ho. Tots hem de valorar els consells i, a partir d’aquí, escollir allò que ens hagi despertat més interès. Oblidem-nos de ximpleries com, per exemple, comprar el llibre d’El Rubius si no hem vist un vídeo seu mai de la vida, encara que la colla de col·legues ho faci. Això és com qui diu ser del Barça i no ha vist mai un partit de futbol, o qui vol veure Stranger Things perquè “tothom ho fa”, però és ‘hater’ de la fantasia. Siguem coherents i no còmplices de les tendències! Per què hem d’obviar que, a les confitures més irrellevants del mercat, hi pot haver molta qualitat? Permetem-nos el luxe de tastar-les i salvem la diversitat literària.
