Els remences van ser protagonistes d’una de les primeres revoltes pageses d’Europa durant la baixa edat mitjana, especialment en indrets com l’Empordà. El terme “remença” es referia a la servitud pagesa per la qual els camperols estaven lligats a la terra que treballaven, sotmesos a abusos feudals anomenats “mals usos”. Aquesta història té arrels profundes a llocs com Calonge, un municipi que ha estat testimoni de revoltes, abusos i, finalment, de l’alliberament d’aquests camperols gràcies a la seva tenacitat.
Els orígens del conflicte
Calonge, que apareix documentat per primer cop el 881, va viure sota l’opressió feudal dels senyors de Cruïlles i més tard de la Catedral de Girona. Els remences, inclosos els pagesos de Calonge i d’altres pobles de l’Empordà, es trobaven atrapats en un sistema on no només treballaven la terra, sinó que estaven obligats a pagar censos i a prestar serveis al senyor feudal. Durant la baixa edat mitjana, aquests abusos es van agreujar, amb exigències de censos desproporcionats i obligacions com el dret de cuixa i el maltractament físic.
L’any 1338, la història del Mas Molla de la Riera, un dels masos més antics de la zona, documenta com els seus avantpassats eren pagesos remences que pagaven tributs a Ermessenda i, posteriorment, a la catedral de Girona. El fet de no tenir llibertat per abandonar les terres feia que els pagesos fossin literalment esclaus del sistema feudal.
La lluita per l’abolició dels mals usos
El segle XV va ser un període de gran agitació social, amb revoltes remences en moltes zones de Catalunya, inclòs l’Empordà. Els pagesos de Calonge van participar activament en aquestes revoltes, buscant la llibertat de la seva servitud. El conflicte culmina amb les guerres remences, que van tenir lloc entre 1462 i 1486, quan els camperols, liderats per figures com Francesc de Verntallat, van rebel·lar-se contra els seus senyors.
Aquest període convuls es va veure marcat per la destrucció i els enfrontaments armats. A Calonge, el 1477 els remences van incendiar el castell de Calonge i saquejaren la vila, marcant un punt d’inflexió en la història del poble. Els pagesos exigien la llibertat, la fi dels abusos i un tracte més just.
La Sentència Arbitral de Guadalupe
Després d’anys de conflicte, Ferran II d’Aragó va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe l’any 1486. Aquesta sentència va marcar la fi dels mals usos i va donar als pagesos el domini útil dels masos, fet que els permetia treballar la terra i vendre els seus productes sense la imposició del monopoli feudal. Això va significar una nova era per als pagesos remences, que es van alliberar de la servitud i van poder començar a prosperar econòmicament.
A Calonge, aquest canvi va suposar una transformació econòmica que es va reflectir en el creixement de les vinyes i la producció de vi, un producte que va esdevenir clau per al comerç de la zona. Els pagesos de Calonge van començar a cultivar vinyes a les muntanyes, construint parets de pedra i trencant amb l’economia de subsistència per entrar al mercat. El vi de Calonge va arribar a exportar-se a llocs tan llunyans com Cuba, un testimoni de l’èxit econòmic d’aquests pagesos alliberats.
La prosperitat després de la llibertat
Després de la sentència de Guadalupe, la pagesia de Calonge es va reorganitzar, i es van fer passes importants per garantir la seva independència econòmica. Durant el segle XVIII, l’economia agrària de Calonge va viure un creixement sostingut, amb la producció de vi com a motor principal. Els pagesos van construir masos i cellers, com el Mas Molla, que va mantenir aquesta tradició fins als nostres dies.
La fabricació de taps de suro, complementària a la producció de vi, va donar una empenta econòmica a la zona, creant noves oportunitats comercials per als pagesos de l’Empordà. Al segle XIX, les exportacions de vi van arribar fins i tot a Cuba, amb establiments comercials propietat dels cosins dels pagesos de Calonge, la família Molla Preses.
Les dificultats de la fil·loxera i les guerres
Tanmateix, no tot va ser prosperitat. L’arribada de la fil·loxera a Catalunya el 1882 va afectar greument les vinyes de Calonge i l’Empordà. Els pagesos, inclòs el besavi Joan Molla Preses, van haver de replantar les vinyes amb peus americans, una solució que va permetre salvar part de la producció vitivinícola de la zona. Això, juntament amb la modernització de les premses i altres tecnologies, va fer possible que Calonge mantingués la seva tradició vinícola.
Les guerres també van passar factura a la zona. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), els pagesos van patir les conseqüències de l’autarquia franquista, que va obligar a tornar a l’economia de subsistència. Els productes agrícoles es van convertir en objecte d’estraperlo, i les famílies pageses van haver de lluitar per sobreviure en condicions adverses. Però la pagesia de Calonge va resistir, mantenint-se fidel a les seves arrels i tradicions.
La preservació de la història remença
Avui dia, la Fundació Remença XXI treballa per preservar la memòria històrica d’aquesta lluita. Els pagesos de Calonge continuen mantenint les seves tradicions, treballant la terra i venent els seus productes als mercats locals. El vi de pagès de Calonge és un símbol de resistència i perseverança, fruit de segles de treball dur i de la llibertat aconseguida pels remences.
Les visites guiades als masos de la zona, com el Mas Molla o el Mas Radó, permeten als visitants conèixer de prop aquesta història. Aquests masos, situats en un entorn protegit per la Generalitat de Catalunya com a zona d’interès etnològic, són testimonis vius de la història remença i del paper que van jugar els pagesos en la construcció de l’Empordà modern.
