La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona ha presentat aquest matí un informe que analitza els reptes laborals i demogràfics que amenacen la competitivitat i el creixement econòmic de les comarques gironines. L’estudi, titulat Reptes Laborals i Demogràfics de l’Economia Gironina, identifica problemes rellevants com la manca de perfils qualificats, l’envelliment de la població i la polarització territorial. També proposa solucions per enfortir el teixit econòmic de la regió i garantir un futur més sostenible i competitiu.
Manca de perfils qualificats i dificultats per al relleu generacional
Un dels principals reptes de l’economia gironina és la dificultat per cobrir llocs de treball qualificats, especialment en els àmbits industrials i tecnològics. L’informe posa en evidència que l’oferta formativa actual no respon a les necessitats del mercat laboral. Les empreses, en particular les del sector industrial, tenen dificultats per trobar professionals amb la formació adequada, fet que limita la seva capacitat per competir a nivell global. Aquest dèficit de talent afecta especialment sectors com la indústria 4.0, on la formació en tecnologia i innovació és fonamental.
Aquesta problemàtica es veu agreujada pel fet que la natalitat a la regió continua en nivells baixos, mentre que el nombre de persones majors de 65 anys ha augmentat un 5,61% entre 2022 i 2024, superant la mitjana catalana. Aquest envelliment de la població incrementa la manca de relleu generacional, ja que molts treballadors més grans es jubilen sense que hi hagi prou joves per ocupar les seves places.
Polarització territorial i desequilibris entre comarques
L’informe també aborda el desequilibri territorial que afecta l’economia gironina. Tot i que comarques com la Garrotxa i el Gironès mantenen una base industrial sòlida, altres territoris com el Baix Empordà i el Ripollès pateixen una manca d’inversió en infraestructures i tenen dificultats per atraure nous projectes. Aquesta desigualtat entre comarques redueix la capacitat de la regió per créixer de manera equilibrada, limitant l’accés a oportunitats laborals i el desenvolupament de nous projectes.
Els desequilibris territorials també estan relacionats amb la manca d’infraestructures i d’inversions en àrees més perifèriques. Les comarques més industrialitzades, com la Garrotxa i el Gironès, tenen un avantatge competitiu gràcies a la seva infraestructura i la seva capacitat per atraure empreses, mentre que altres comarques més rurals no tenen accés a les mateixes oportunitats.
La immigració com a factor clau en el mercat laboral
Una altra qüestió destacada a l’informe és la influència de la immigració en l’economia gironina. El 2024, el 20,9% de la població de la regió prové de la immigració, un percentatge que ha augmentat un 4,6% des de 2022. Aquesta tendència fa evident la necessitat d’impulsar polítiques específiques per integrar la població immigrant al mercat laboral. Per aconseguir-ho, cal fomentar la seva formació i qualificació en sectors estratègics per cobrir llocs de treball que actualment no es poden cobrir amb força laboral local.
L’estudi remarca que la diversitat de la població pot ser un valor afegit per al teixit econòmic de Girona, però només si es treballa per millorar la seva inserció laboral i garantir que les persones immigrants tinguin accés a formació adaptada a les demandes del mercat laboral.
L’estructura econòmica de Girona i el pes del sector serveis
L’economia gironina es caracteritza pel domini del sector serveis, que representa el 70,8% del PIB de la regió. Tot i això, la indústria continua jugant un paper rellevant, representant el 21,1% del PIB. En comarques com la Garrotxa i el Pla de l’Estany, la indústria representa una part significativa del producte interior brut, amb un 44,6% i un 36,1% respectivament. Això contrasta amb altres comarques com el Baix Empordà, on la indústria té un pes menor en l’economia local.
El sector turístic també té un pes important en l’economia, ja que Girona és una destinació turística destacada. Tanmateix, aquest model econòmic presenta vulnerabilitats, ja que depèn en gran mesura de factors externs, com la temporada turística i les condicions climàtiques. Per això, una part essencial de l’informe és la recomanació de diversificar el model econòmic per reduir la dependència del turisme i apostar per un creixement més sostenible basat en la indústria i la innovació.
Propostes per enfortir l’economia gironina
L’informe proposa una sèrie de mesures per afrontar els reptes laborals i demogràfics que amenacen l’economia de Girona. Una de les propostes clau és potenciar la formació professional en sectors estratègics, com la indústria i la tecnologia, i millorar la connexió entre els centres educatius i les empreses. Això permetria reduir la bretxa entre les habilitats ofertes pels joves i les necessitats del mercat laboral.
Una altra mesura és aplicar polítiques de suport a la natalitat per frenar el creixement de l’envelliment de la població i garantir el relleu generacional. Així mateix, l’informe suggereix fomentar la digitalització de la indústria per millorar la seva competitivitat a nivell global i reduir la burocràcia que actualment obstaculitza el creixement empresarial. Les estratègies per millorar la connectivitat entre les comarques, invertint en infraestructures i fomentant la mobilitat sostenible, també són essencials per reduir les desigualtats territorials.
Conclusió: una estratègia conjunta per al futur econòmic de Girona
Per a la FOEG, la clau per garantir un futur més resilient i competitiu per a Girona passa per una col·laboració efectiva entre les administracions públiques, les empreses i els agents socials. L’informe destaca que una estratègia clara i un compromís ferm amb les polítiques adequades poden ajudar Girona a consolidar-se com una regió econòmicament forta i equilibrada. Amb les mesures proposades, es podrà afrontar els reptes laborals i demogràfics i garantir la sostenibilitat del model econòmic gironí a llarg termini.
