26.5 C
Pals
Dilluns, 16 setembre 2024
- Publicitat -

Els socorristes de les principals platges gironines fan més d’11.500 actuacions a l’estiu, gairebé la meitat per meduses

El sector destaca el fet de tenir un litoral "ben protegit" i creu que els professionals haurien d'allargar la temporada

Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Estiu mogut a les principals platges de les comarques gironines. Entre Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Begur i Palamós al Baix Empordà, a més de Lloret de Mar i Blanes a la Selva i Roses i Empuriabrava a l’Alt Empordà s’han fet més d’11.500 assistències entre juny, juliol i agost. Una xifra encara més alta si es té en compte tot el litoral de la demarcació. El que és comú a totes les platges és que s’ha hagut d’actuar principalment per picades de meduses. I és que aquest tipus d’incidència ha estat, de llarg, la més habitual. De fet, prop de la meitat de les vegades que s’ha activat el servei de socorrisme ho ha fet per aquest motiu, seguit de lesions, picades d’altres animals o serveis a la zona de persones amb mobilitat reduïda.

Una dona de 88 anys ha estat la darrera víctima mortal a les platges gironines aquest estiu. En total hi ha hagut nou persones a la demarcació que, malauradament, han perdut la vida quan estaven a l’aigua. En aquest darrer cas, el succés es va produir a la platja d’en Goixa a Colera (Alt Empordà) on no hi havia servei de socorrisme. I és que la quantitat de persones que han mort hauria pogut ser més alt, si no arriba a ser per l’actuació dels professionals que vigilen el litoral de la demarcació. “Un servei imprescindible pels municipis”, tal i com assenyala el cap de Protecció Civil de Blanes, Josep Lluís Puy.

I és que a les principals platges de les comarques gironines els socorristes han fet més d’11.500 actuacions. La gran majoria han estat per picades de meduses. L’increment de la presència d’aquests animals ha fet que sigui, de llarg, el servei més habitual per part dels socorristes.

“És l’atenció més comuna que hem de fer. Quan ens hi trobem el que fem és aplicar una solució de bicarbonat amb aigua de mar i, sobretot, calmem a la persona perquè moltes s’espanten quan els hi passa”, explica l’Alba González, socorrista a la platja de Blanes.

De fet, a Blanes, el 60% de les atencions han estat per aquest motiu. Una tendència habitual a tot arreu. A la veïna Lloret de Mar, per exemple, el 57% de les intervencions dels socorristes tenien a veure amb picades de medusa. A Palamós també suposen més de la meitat i a d’altres localitats com Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Roses o Empuriabrava superen el 40%.

Feina coordinada

A Blanes, on el servei de socorrisme és municipal, es complementa amb la contractació d’agents cívics que recorren el passeig i punts de la platja que no estan vigilats per detectar si hi ha alguna emergència. Si es dona el cas, avisen al socorrista i donen el suport necessari.

El cap de Protecció Civil de Blanes, Josep Lluís Puy, explica que aquest sistema “està funcionant molt bé” i permet, de retruc, que baixin algunes conductes que podrien resultar més arriscades. D’aquesta manera, explica Puy, es troben que cada any baixen les atencions que han de fer.

“El que volem és que el nombre d’assistències sigui menor i aquest sistema proactiu ens permet anar baixant aquest nombre d’intervencions. Si arribem a zero seria meravellós però el servei seguiria funcionant”, remarca.

El litoral de Platja d’Aro ha estat on més intervencions s’han produït de les grans platges gironines. En concret, de juny a finals d’agost s’han fet 4.208 actuacions. Molt lluny se situa Empuriabrava i Castelló d’Empúries on s’ha arribat a les 1.536 en els tres mesos, gairebé les mateixes que Blanes (1.519).

A Lloret de Mar se n’han registrat 1.416, a Palamós 1.113, mentre que a Roses també superaven el miler d’intervencions de socorristes. A Sant Feliu de Guíxols n’hi va haver 753. El que tenen en comú totes és que el principal servei ha estat per picades de medusa, per davant de lesions o serveis a la zona dedicada a persones amb mobilitat reduïda.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

L’Arxiu Municipal de Torroella rep el fons documental de l’antiga Confiteria Ignasi Capellà

La donació, formalitzada per la família Capellà Hereu, inclou documents que abasten de 1915 a 1990 i ja es poden consultar en línia.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -