El dilluns llegia a la Sàbel Gámez que deia que l’Empordà està més de moda que mai. A la matinada del dimarts, aquesta noia que no dorm mai anomenada Carme Fenoll, em recomanava llegir a l’Andreu Mas-Colell. Un article a l’ARA que ella ja s’havia empassat i en el qual demanava millorar el turisme. I a la tarda, l’Anna Garriga (degana d’econòmiques de l’UdG) em trucava per dir-me que no esteva gens d’acord amb l’article de l’exconseller.
Tot plegat -ara que em toca fer el comentari- m’obliga a parlar una vegada més de turisme. Segurament de l’única cosa que en sé una mica i de la qual puc parlar.
No puc estar més d’acord amb la Sàbel sobre el fet que l’Empordà està de moda, però m’atreviria a matissar que no és una moda passatgera. Més aviat es tracta d’una tendència del turisme i de l’excursionisme que no es conforma amb sol i platja, i que a l’hora d’escollir la destinació busca altres continguts paisatgístics, culturals, gastronòmics i socials.
Intueixo que la Carme es sentia representada per l’article d’en Mas-Colell. Ella que, des de les xarxes i potser sense voler, és una de les principals prescriptores de l’Empordà i que s’adreça a un perfil de gent a qui aquests continguts culturals els són especialment atractius.
No hi puc estar gaire d’acord. I sense que això sigui un precedent envers les seves valuoses opinions.
Coincideixo amb l’Anna Garriga que l’anàlisi de Mas-Colell té una marcada visió barcelonina del turisme. Per això, avalo l’empipament de la degana gironina, que ha liderat un important treball sobre el pes del turisme a les comarques de Girona amb resultats tan aclaparadors com el fet que al Baix Empordà, el turisme significa el 26% del PIB i quasi el 30% de la població ocupada.
Fem-lo culpable de tot sense oblidar que els festivals de música, els museus, les sales d’art, l’àmplia oferta de gastronomia i oci, o la feina dels adolescents a l’estiu, també són per culpa del turisme.
