Les comarques gironines sumen set nous pensionistes cada dia.
Aquest és el títol d’una de les notícies d aquesta setmana a diversos mitjans locals i comarcals. També ho era aquí a radio capital
I he pensat en com augmenta la quantitat de gent gran… però resulta que pensant una mica més m’adono que jo ja ho soc.
Aquest any m’he jubilat. Soc una de les persones de la generació DEL BABY-BOOM , els nascuts entre l’any 1946 i el 1965. Nosaltres hem viscut i envellit durant un període d’enormes canvis socials, polítics i culturals ien realitat som també la primera generació que hem experimentat la revolució de la longevitat. I ens prenem aquesta etapa per gaudir de nous projectes i d’allò que havíem desitjat fer i no teníem temps per dedicar-hi.
És cert que vivim en una societat amb jerarquia de gèneres ,de classe, d ètnies i sobretot també d edats. En aquest cas cal reivindicar-nos, perquè la societat privilegia les i els joves a costa de la gent gran, i això fa que moltes persones, sense ni adonar-se´n tenen pànic a la vellesa i de vegades miren de fer-se passar per joves, intentant estirar tant com es possible l’edat adulta. Sovint s’intenta camuflar una segona mitjana edat amb frases com ”soc jove de cor” o “em sento com si tingues 30 anys” en lloc de dir senzillament em sento bé, com seria el més natural.
La culpa d’això és la societat que hem elaborat entre tots, una societat capitalista que només veu com a positiu allò que és productiu i amb una mirada d’estereotips edatista . Però la realitat hauria de ser molt diferent, i és per que ara som molts i moltes que volem destacar els avantatges que tenim quan arribem a certa edat. Més autoconeixement, més equilibri emocional, més habilitats per a la resolució de conflictes socials i molta més resiliència així com sovint més sentit d’humor perquè les preocupacions personals han minvat i ens agafem la quotidianitat amb menys emotivitat.
Per això, sí, em faig gran ,em faig vella i ho vull reivindicar.
