Ràdio Capital ha encetat el projecte Empordà 2030, que en sis sessions pretèn pensar quin futur volem i quines accions caldrien per aconseguir-lo. Aquesta reflexió encaixa en el pla de sostenibilitat que impulsa l’ONU i que la Comissió Europea promou en moltes de les activitats que ampara. El concepte sostenibilitat fa referència a una manera d’organitzar l’activitat humana en que les persones estan satisfetes i alhora en comunió amb la preservació de la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i que això es mantingui al llarg del temps, és a dir, que no sigui flor d’un dia. Empordà 2030 proposa sis jornades radiofonades (i disponibles en format podcast i en vídeo) per tractar amb experts el turisme, l’emergència climàtica, l’educació, la cultura i la mobilitat; tot coses que ens preocupen o ens haurien de preocupar, ja que influeixen i influiran molt en la nostra vida.
Em consta que la iniciativa continuarà en una segona edició en que existirà un debat públic, cosa que considero totalment imprescindible, perquè al capdevall son els que viuen en un lloc, els que han de decidir. Per avançar feina, proposo que es recullin les impressions sobre aquestes jornades, i s’analitzin amb esperit crític i constructiu per tal de definir les guies del que es tractarà públicament en un futur proper, tenint en compte totes les veus i especialment les dissidents, que ja se sap que viure en comunitat (diem-ne família, escala de veïns, feina, escola o poble) implica haver-se d’entendre mínimament amb els que t’envolten, encara que et caiguin malament. Com que ja sabem que sempre són els mateixos que van a per tot i la majoria es queden a casa, potser fins i tot caldria sortir a preguntar, per evitar biaixos culturals i d’accés; anar a demanar als qui no s’aproparien mai ells com ho veuen; i fer servir tota la informació acumulada per bastir un intercanvi d’opinions basat en la realitat que potser no és com ens imaginem a priori, encara que aquesta ens sigui incòmode.
Ja de pas, posats a opinar, demanaria anar a preguntar a la gent gran què esperen de tots nosaltres; als joves, que ningú els demana mai res, què necessiten; i per què no, als nens quin seria el seu mon ideal, que al capdevall seran ells qui ho heretaran tot, ho hàgim fet bé o malament.
