Una educació de qualitat que permeti la incorporació dels joves al món laboral és un dels grans reptes del país i, en concret, del Baix Empordà, per les característiques socioeconòmiques de la comarca. Cal una connexió entre el sector educatiu i l’empresarial per a adaptar la formació a la realitat del nostre model econòmic, molt centrat en el sector turístic, però que, alhora, ha d’oferir alternatives per als joves que vulguin dedicar-se als oficis. La dificultat per passar de l’escola a la feina és una de les principals preocupacions del sector educatiu i l’empresarial. A la vegada, constaten una demanda creixent de perfils més tecnificats. De tot plegat, n’han parlat a Ràdio Capital algunes veus autoritzades en el marc de la jornada “Empordà 2030: Educació i innovació” que aquest mitjà ha organitzat a l’INS Baix Empordà de Palafrugell.
El director de l’INS Baix Empordà, Joan Manel Borromeo, apunta que la formació professional que proporcionen al seu centre ha de servir perquè l’alumnat “es pugui desenvolupar” en el sector laboral pertinent. “Aquí els eduquem amb una base perquè puguin entrar a la feina amb certs coneixements”, apunta el director. Així, els alumnes es poden adaptar al món laboral. Un espai que durant els últims anys ha canviat, en els quals es requereix més formació i perfils més versàtils: “La formació professional es desenvolupa a l’institut i al llarg de tota la vida”, apunta Joan Manel Borromeo.
Actualment, encara es té la concepció que els joves haurien d’escollir una carrera universitària en lloc de desenvolupar la seva educació cap a un cicle formatiu. Tot i això, el director del centre apunta que hi ha molts camins per arribar, si es vol, a una carrera universitària o a un cicle formatiu de grau superior. Cal recordar, però, que avui dia ens calen més joves amb formació professional que no pas amb una carrera”, reconeix Manuel Borromeo. De fet, a l’INS Baix Empordà s’hi ha experimentat un creixement d‘alumnes d‘FP, fins als 300 aquest pròxim any.
L’estudiant d’hostaleria Rita Tabernero, i l’estudiant d’administració i finances Mohamed Ziani van escollir estudiar un cicle formatiu per diverses raons. Ziani apunta que ja tenia interès per estudiar administració i finances i fer-ho de manera pràctica li va semblar més atractiu que haver d’estudiar a la universitat. Per la seva banda, Rita Tabernero explica que la formació professional permet estudiar de manera més pràctica i ofereix formacions més específiques. “Molts amics meus que estan estudiant batxillerat encara no saben què volen estudiar”, admet Rita Tabernero.
En una societat canviant, que cada cop varia amb més velocitat, els cicles formatius han evolucionat durant els últims anys. Borromeo explica que entre els diversos centres de la comarca es complementen en l’oferta formativa. Tot i això, hi ha aspectes que han d’acompanyar aquesta complementarietat. Per exemple, caldria una bona la mobilitat i transport públic.
Un món laboral divers
No podem entendre la formació professional sense l’entrada al mercat laboral. Francesc Mateu, gerent de Solgironès, una empresa dedicada a l’energia fotovoltaica, recomana als alumnes que no poden “anar a buscar feina sense que us agradi un ofici”. Afegeix que tota la formació que puguin adquirir els alumnes a través dels seus estudis o la seva experiència serà important per poder entrar al mercat laboral. En aquest sentit, Rita Tabernero reconeix que des dels cicles formatius ja els donen algunes bases per poder entrar a treballar en alguna empresa. Però apunta que l’experiència s’acaba assolint després de començar a treballar en el sector escollit.
Des de l’institut, tal com explica, Joan Manel Borromeo, hi ha espais de col·laboració per tal que aquests joves puguin tenir un contacte més directe amb el sector i, si es dona la situació, poder entrar a treballar. “Hi ha una estreta relació amb les empreses i amb els diversos sectors dels quals oferim estudis”, explica el director del centre.
Cal recordar també que no tots els sectors demanden els mateixos perfils o nivell d’estudis. El director de la Fundació Institut Català del Suro, Albert Hereu, reconeix que tot i que el Baix Empordà és una comarca amb més de 200 anys d’història en el món surer, els perfils més buscats pel sector són aquells que estan relacionats amb el món tecnològic del processament i gestió d’aquest material. “El mercat cada cop està més tecnificat”, admet Albert Hereu.
Rita Tabernero i Mohamed Ziani tenen visions diferents del futur que volen. Rita Tabernero explica que vol muntar un negoci propi i dirigint el seu propi restaurant. En canvi, Mohamed Ziani veu complicat crear una empresa des de zero. “Jo no em veig creant una empresa”, admet Mohamed Ziani. Rita Tabernero coincideix amb ell quan parla de crear un negoci: “no t’ofereixen totes les ajudes i eines per poder fer-ho de manera senzilla”. Albert Hereu, que en el seu moment va ser emprenedor, admet que el camí no és senzill ni barat. Tot i això, creu que des de les institucions i els centres s’hauria d’impulsar aquest esperit emprenedor i que l’administració no hi posés tantes traves.
El món digital i l’educació
Fa mesos que s’arrossega el debat de compartir l’aula o el lloc de feina amb la tecnologia. El sector es pregunta quin ha de ser el paper dels telèfons mòbils o el Chat GPT. Rita Tabernero reconeix que, tot i que la tecnologia està entrant amb força, per exemple, al sector culinari, ella vol treballar com s’ha fet de manera tradicional. Això sí, Joan Manel Borromeo apunta que ”cal que els alumnes coneguin totes les innovacions”.e “Ens hem d’adaptar al qu hi ha i veure com està arribant la intel·ligència artificial en diversos àmbits”, admet el director. Tot i això, reconeix que és complicat implementar canvis ”si la tecnologia evoluciona a aquesta velocitat vertiginosa.” Albert Hereu apunta que “les persones han d’agafar el control d’aquesta evolució i veure cap a on va”.
