Aquesta setmana passada he visitat, amb un petit grup d’empordanesos, el camp d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau, el camp de concentració més terrorífic del segle XX. Va ser des del 1939, amb la invasió de Polònia, un conjunt de camps de concentració, d’experimentació mèdica i d’extermini en massa de presoners. Entre 1940 i 1945 hi van ser assassinades un milió tres centes-mil persones, el 90% jueus, considerat el símbol del genocidi jueu, la Xoà.
Gela el cor veure la porta d’entrada al camp, amb el rètol “Arbeit macht frei” (El treball us fa lliures), quan sabem que és l’esclavatge, la tortura, els experiments mèdics, la fam i les càmeres de gas el que esperen a tots els qui passen per sota d’aquest irònic cartell.
Hi vam coincidir amb un bon grup de joves, possiblement estudiants d’un institut d’Israel, tots ells amb la kippah al cap. Vaig posar-me a la seva pell i vaig entendre les seves cares d’angoixa i sofriment.
En el mòdul quatre del camp d’Auschwitz I, en entrar, hi ha un cartell amb aquesta frase de George Santayana: “Aquells que no recorden el passat, estan condemnats a repetir-lo”.
Com a president de l’Associació Amb les teves mans, que treballem amb els refugiats siris a Grècia, amb els emigrants subsaharians al Marroc, amb el poble de Gàmbia i també, des de març passat amb el poble d’Ucraïna, tinc la convicció que poc hem après del passat,… i que lamentablement estem condemnats a repetir-lo.
Les morts al desert, els cadàvers enmig del Mediterrani, els morts a les ciutats ucraïneses, i tantes altres guerres, em fan recordar aquella dita llatina: “Homo, homini lupus” (l’home és un llop per als altres homes).
M’esfereeix que en ple segle XXI des de Ucraïna ens demanin candeles per il·luminar les llargues i fredes nits de més de la meitat dels seus habitants, que estan sense energia elèctrica.
