Parlant ahir sobre música amb en Marc Clapés, que és el nostre programador musical, li vaig proposar que tot allò que vam comentar, ho convertís en la portada del Supermatí d’avui i aquí ho teniu.
Marc Clapés
Hola bon dia Miquel, avui vull parlar-vos com a programador musical de Ràdio Capital, ja que sempre que decideixo si una cançó ha d’entrar a la fórmula o no tinc el mateix dilema. L’he d’entrar i ha de sonar perquè és un èxit a tot el món, encara que musicalment sigui una patata? I si és un èxit, per què ho és? Si ven molt, pot ser per molts motius, ja sigui que interessa que aquell artista vengui molt, posant els seus senzills molt barats, com ha passat amb discs d’algunes artistes, que n’han abaixat molt el preu a iTunes, per dir que han venut més còpies.
Llavors de qui ens hem de fiar a l’hora de decidir la música que posem i consumim?
Si hagués de guiar-me només pels meus gustos, estaria posant durant bona part del dia cançons amb les guitarres com a protagonistes. Però es veu que ara el rock no pot sonar a la ràdio. Fa 15 anys es podia escoltar rock i no passava res. Qui o què ha decidit que ara la música que ha de sonar a les ràdios i ocupar els primers llocs sigui el pop i l’electrònica? Qui ha triat que el reggaeton soni sense parar a les discoteques i temes com Despacito aconsegueixin igualar xifres de vendes d’èxits de fa 20 anys?
A mi m’agradaria saber qui és que decideix que ara hem de punxar a artistes com Julia Michaels, Selena Gomez o Camila Cabello.
A força d’escoltar molt una cançó, al final et pot arribar a agradar o la pots arribar a tolerar. O pots acabar molt fart, i quan sona la primera nota, apagar la ràdio i posar una altra emissora. I endevina? Sí, també està sonant en aquell moment. Perquè això ho tenen les radiofórmules. Et diuen que són els únics que posen aquella cançó, que són els primers que l’han posat, però et posen el mateix que les altres.
I això és el que hem de fer a Capital? Posar el mateix? Ser una còpia?
No, per això nosaltres posem algunes de les cançons que sonen a les fórmules, però també apostem per artistes i cançons que tenen un so diferent i que què carai, al costat de la música d’usar i tirar que consumeix la majoria de la gent, descobreixes que hi ha molt més i et fa pensar que encara hi ha gent que li importa la música, que la mima, que la treballa, que la cuida. Potser no vendrà tant com aquests que sonen a les radiofórmules, però almenys estimen el que fan i s’agraeix.
Per gent com Jake Bugg, Arctic Monkeys, Paula Valls, Khalid, Kings of Leon, Blaumut o The xx, val la pena continuar creient en la música i volent programar per poder canviar aquesta tendència cap a la música d’usar i tirar que estem vivint.
