Segona part de la pel·lícula d’animació de Disney, En Ralph, el destructor, una de les millors pel·lícules d’animació de la companyia, que no de Pixar, dels darrers anys, juntament amb Big Hero 6. Entremig hem tingut Frozen. El reino del hielo, Zootrópolis i Vaiana que en cap s’apropaven al nivell d’aquestes dues, tot i que entre aquestes tres em quedo amb Vaiana claríssimament. Així que en teníem moltes ganes de la següent aventura d’en Ralph, perquè la primera ens va deixar molt bon gust de boca i sabíem que el personatge podia donar encara més.
En aquesta pel·lícula, en Ralph surt de les màquines recreatives i s’introdueix a internet per trobar una peça de recanvi per salvar la màquina de Sugar Rush, el videojoc de Vanellope. En Ralph i la Vanellope dependran dels habitants d’internet perquè els ajudin a integrar-se en aquest perillós món ple d’anuncis, mems, popups i spam.
Aquesta és la primera pel·lícula en la qual Disney utilitza tot el seu catàleg per fer-hi sortir personatges de totes les seves divisions, no només de Disney Animation, sinó també de Pixar, Lucasfilm i Marvel, en un determinat moment de la pel·lícula. Però les úniques que són utilitzades narrativament són les princeses Disney, a les quals coneixem entre bastidors, i la pel·lícula ens ofereix una imatge més moderna i menys encotillada d’aquests personatges. Per cert, meravellós el número musical de Vanellope una parodia de les cançons que acompanyen les pel·lícules de princeses Disney.
Però més enllà d’això, que no deixa de ser una anècdota, En Ralph destrueix internet, és tremendament divertida, connecta amb petits i grans i ofereix una translació animada en pantalla d’internet, comparable a la que Inside Out (Al revés) oferia de les emocions de les persones. Visualment la pel·lícula és meravellosa i ofereix la rèplica que la primera entrega feia en el món dels videojocs. En pantalla veiem conceptes virtuals imaginats com si fossin reals, en tres dimensions i en colors molt vius.
La relació entre els dos personatges principals, en Ralph i la Vanelope està molt ben escrita, i ens emocionem quan ambdós evolucionen per trobar allò que els falta a la vida. Però no només aquesta relació i els diàlegs estan molt ben escrits, també la resta d’elements d’humor que els envolten i que treu el màxim profit dels elements més populars de la xarxa.
Però més enllà de l’entreteniment, la pel·lícula ens cola una sèrie de missatges sense que ens n’adonem, en mig de la diversió que ens facin pensar una mica, com una certa crítica als continguts que més triomfen a la xarxa i un tema que no ens ha de passar per alt, el bullying a les xarxes socials.
Però més enllà de situacions divertides, la pel·lícula també ens ofereix acció, sobretot en el seu final en un clar homenatge a King Kong.
En Ralph destrueix internet, està al nivell de la primera i aconsegueix allò que fins ara era impensable, que mirem la pantalla de l’ordinador amb tendresa i un somriure cada vegada que ens salta un popup.
En aquesta pel·lícula, en Ralph surt de les màquines recreatives i s’introdueix a internet per trobar una peça de recanvi per salvar la màquina de Sugar Rush, el videojoc de Vanellope. En Ralph i la Vanellope dependran dels habitants d’internet perquè els ajudin a integrar-se en aquest perillós món ple d’anuncis, mems, popups i spam.
Aquesta és la primera pel·lícula en la qual Disney utilitza tot el seu catàleg per fer-hi sortir personatges de totes les seves divisions, no només de Disney Animation, sinó també de Pixar, Lucasfilm i Marvel, en un determinat moment de la pel·lícula. Però les úniques que són utilitzades narrativament són les princeses Disney, a les quals coneixem entre bastidors, i la pel·lícula ens ofereix una imatge més moderna i menys encotillada d’aquests personatges. Per cert, meravellós el número musical de Vanellope una parodia de les cançons que acompanyen les pel·lícules de princeses Disney.
Però més enllà d’això, que no deixa de ser una anècdota, En Ralph destrueix internet, és tremendament divertida, connecta amb petits i grans i ofereix una translació animada en pantalla d’internet, comparable a la que Inside Out (Al revés) oferia de les emocions de les persones. Visualment la pel·lícula és meravellosa i ofereix la rèplica que la primera entrega feia en el món dels videojocs. En pantalla veiem conceptes virtuals imaginats com si fossin reals, en tres dimensions i en colors molt vius.
La relació entre els dos personatges principals, en Ralph i la Vanelope està molt ben escrita, i ens emocionem quan ambdós evolucionen per trobar allò que els falta a la vida. Però no només aquesta relació i els diàlegs estan molt ben escrits, també la resta d’elements d’humor que els envolten i que treu el màxim profit dels elements més populars de la xarxa.
Però més enllà de l’entreteniment, la pel·lícula ens cola una sèrie de missatges sense que ens n’adonem, en mig de la diversió que ens facin pensar una mica, com una certa crítica als continguts que més triomfen a la xarxa i un tema que no ens ha de passar per alt, el bullying a les xarxes socials.
Però més enllà de situacions divertides, la pel·lícula també ens ofereix acció, sobretot en el seu final en un clar homenatge a King Kong.
En Ralph destrueix internet, està al nivell de la primera i aconsegueix allò que fins ara era impensable, que mirem la pantalla de l’ordinador amb tendresa i un somriure cada vegada que ens salta un popup.
- Publicitat -
