La nit de Sant Joan és una celebració amb un gruix de rituals i creences, en bona part oblidats. Si recorrem al refranyer trobem centenars de referències a aquesta vetllada relacionada amb ritus solars, amb d’altres de relatius a l’aigua, les plantes i els estels. Hi conflueixen tradicions pirinenques i mediterrànies d’ambdues riberes, cèltiques i romanes, paganes, cristianes i laiques, rurals, marineres i urbanes, ancestrals i actuals.
El foc continua tenint una gran presència en la celebració de la festa de Sant Joan. L’encesa de falles i sobretot fogueres continua ben arrelada a casa nostra, encara que s’ha perdut el caire més popular que havien tingut. En aquesta nova etapa de les fogueres de Sant Joan, l’arribada de la Flama del Canigó, que aporta el foc que encendrà bona part d’aquestes fogueres, ha contribuït, en canvi, a mantenir el caire col·lectiu que sempre havien tingut, i al mateix temps s’ha convertit en un veritable símbol d’unió de tots els territoris de parla catalana.
Al 2020 la Flama arriba sota el lema ‘Enguany, encenc la flama per tu’ convertint-la en un homenatge a tothom que ens ha deixat, a tothom que ha lluitat o lluita per fer front a la pandèmia i a tota la societat civil que s’ha organitzat en xarxes de solidaritat.
Aquest Sant Joan, cremem les pors, la desconfiança i la indeterminació. I mantinguem la flama de la valentia, la confiança i la determinació per recuperar els nostres drets i llibertats. Endavant les atxes.
