Endesa enllesteix les obres per protegir part de 21 línies de les comarques gironines per evitar que les aus s’hi electrocutin. En concret, es folren diferents trams del cablejat i se substitueixen els aïlladors de vidre que hi ha a les torres i els pals per uns altres fets a partir de fibra de vidre i silicona. “Aquests aïllants, més llargs dels que hi havia fins ara, redueixen el risc que un ocell pugui enrampar-se quan aixeca el vol”, diu el responsable tècnic d’Endesa a Girona, Francisco Javier Céspedes. En total, s’adapten 72 torres metàl·liques o pals de formigó d’aquestes esteses, que creuen 22 pobles del Gironès, l’Empordà, la Selva i la Garrotxa. Els treballs, que fan operaris especialitzats, no comporten desconnectar la línia.
Dos operaris amb l’ajuda d’una grua pugen fins al capdamunt d’una torre elèctrica de formigó situada al mig dels arrossars. Aquesta línia, construïda a mitjans del segle passat, abastia íntegrament l’antiga Ràdio Liberty (de fet, se la coneix amb el nom tècnic d’Amcomlib). Amb els anys, l’estesa s’ha aprofitat per portar electricitat als municipis de la zona.
Un cop tenen els cables a tocar, els operaris substitueixen un dels aïlladors de la torre per un altre més modern i resistent. L’objectiu: evitar que les aus s’hi electrocutin quan aixequin el vol després de reposar damunt la torre. Repetiran l’acció amb els altres dos aïlladors que té la torre de formigó, i amb dos pals més de la línia -aquests de fusta- que hi ha a tocar.
Aquests treballs per protegir l’avifauna s’emmarquen dins el conveni que Endesa va signar amb la Generalitat l’agost del 2020. Precisament, amb l’objectiu de reduir els riscos d’electrocució i de col·lisió d’ocells amb les xarxes elèctriques. Aquell acord, de fet, va ser el primer d’aquestes característiques que es va fer a Catalunya amb una companyia elèctrica.
A partir d’aquí, explica Céspedes, la companyia ha fet diferents actuacions per protegir les torres elèctriques. En aquest cas, a partir d’una relació que els envia la Generalitat. “A partir de criteris tècnics, s’estableix sobre quins punts cal actuar perquè són lloc de pas durant les migracions o bé hi ha hagut alguna incidència”, concreta el responsable tècnic de la companyia. L’objectiu és adaptar les torres d’aquelles esteses que poden tenir més impacte per l’avifauna.
A les comarques gironines, Endesa està enllestint aquests dies tot un paquet que engloba diferents trams de 21 línies que s’estenen arreu de la demarcació. Quan les obres acabin, la companyia sumarà 72 noves torres elèctriques i suports al llistat de tots aquells de la xarxa que ja s’havien protegit.
Per evitar que les aus s’electrocutin, els operaris folren amb material aïllant part del cablejat. A més, també substitueixen els aïlladors de vidre tradicionals per uns altres; aquests, fets amb material polimèric que combina fibra de vidre i silicona. Els nous aïlladors, que mesuren un metre de longitud, permeten reduir el risc en el moment en què una au emprèn el vol després de posar-se damunt una torre (perquè en el moment d’estendre les ales, si toquen el cablejat, es pot produir un arc elèctric).
En paral·lel, els nous aïlladors també tenen altres avantatges. Segons explica Endesa, són més lleugers i resisteixen millor les inclemències meteorològiques (com les pedregades o les descàrregues de llamps). A més, també donen més protecció a la línia en casos de vandalisme o de trets accidentals per part de caçadors.
Treballs en tensió
Les obres per substituir els aïlladors i revestir les línies es fan, concreta Céspedes, “amb personal especialitzat a treballar en tensió”; és a dir, que mentre els operaris feinegen, en tots aquells punts on és possible, l’estesa elèctrica no es desconnecta en cap moment. D’aquesta manera, Endesa no ha de dur a terme talls programats ni interrupcions del servei. En el cas de la línia dels arrossars, la tensió de la línia és de 25.000 volts.
En total, les 72 torres metàl·liques i pals de formigó formen part de 21 línies que creuen 22 municipis gironins, i que donen servei a gairebé 40.000 clients. La majoria dels pobles, una desena, es troben a l’Alt Empordà (Cabanes, el Far d’Empordà, Figueres, Llers, Ordis, Pedret i Marzà, Pont de Molins, Siurana i Sant Pere Pescador). I la resta es reparteixen entre el Baix Empordà (la Bisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Gualta, Pals i Torroella de Montgrí), el Gironès (Girona, Celrà, Llagostera i Sant Julià de Ramis), la Garrotxa (les Preses i la Vall d’en Bas) i la Selva (Amer i Sils).
Endesa explica que aquestes actuacions a la demarcació van en la línia d’aquelles que, des de fa temps, la companyia porta fent arreu de Catalunya per preservar aus protegides i amenaçades. Segons recull el conveni signat amb la Generalitat ara fa tres anys, a l’hora de planificar els treballs, “es garanteix l’adaptació urgent d’aquells suports que poden tenir més impacte damunt l’avifauna”. A més, també s’estudia cas per cas què cal fer a cada lloc -tant les modificacions, com el material de protecció que s’hi posa- per minimitzar l’impacte damunt l’entorn.
