Per una vegada i sense que serveixi de precedent, coincideixo en temes de turisme amb en Pere Maruny, quan deia en el seu comentari de dimarts, que ja en hi havia prou de defensar activitats injustificables qualitativament o quantitativa, a partir de l’argument, de que el seu tancament comporta pèrdua de llocs de treball.
En Pere ho deia arrel del decret de mesures urgents sobre el regim urbanístic dels habitatges d’ús turístic publicat la setmana passada. Un decret que preveu tancar 28.000 habitatges d’us turístic els propers 4 anys i certament no podem fer altra cosa, que aplaudir aquesta mesura de la Conselleria de Política Territorial.
Aquest model d’allotjament sorgit arran del fenomen de Airbnb, aprofitant un buit legal existent a principis de la passada dècada, i que no va ser regulat fins el 2015, ha superat l’any 2022 la majoria absoluta de la capacitat receptiva de Catalunya, amb 107.225 llicències i més de 619.700 places del 1.216.310 places de que disposa Catalunya, és a dir el 50,95% del total.
En el cas de Girona Costa Brava les xifres son encara més alarmants atès que els habitatges d’ús turístic registrats son 45.392 i les places 249.656 de les 458.758 que te la marca Costa Brava quan hi afegim hotels, càmpings, apartament i cases de turisme rural, la qual cosa vol dir el 54,41% del total.
A Pals o a Begur un de cada tres habitatges esta declarat com habitatge d’us turístic, per la qual cosa els preus de lloguers per a residents de llarga estada es del tot desorbitat.
Vull recordar que “con ellos empezo todo” que diria el Piqué. Amb aquest model d’habitatge turístic va néixer la “turismefobia”. Ni als hotels ni als càmpings, ni a les cases rurals es generen sorolls, crits, o actes incívics que molestin el veïnat. Però quan es tracta d’un d’aquests habitatges, veiem que en un apartament de 2 habitacions, si poden encabir 8 o 10 persones, perquè no estan sotmesos a cap mena de control.
La llicencia s’obté a partir d’una simple inscripció a un registre municipal. No cal passar inspecció de bombers per a la seguretat, ni de sanitat, ni de salubritat a diferencia de la resta de modalitats.
Aquest és un argument suficient per a justificar la reducció que preveu el decret. Però en tinc molts més, que us explicaré en un proper capítol.
