La Fundació Ernest Morató, en col·laboració amb diverses institucions, organitza aquest dissabte 19 d’octubre un concert commemoratiu per l’Any Clavé, amb motiu del bicentenari del seu naixement. Per parlar-nos d’aquest acte que se celebra a les 17 h a l’Església Parroquial de Palafrugell ens ha visitat el president de la Fundació Ernest Morató, el Enric Frigola.
La Coral Mestre Sirés serà la principal protagonista de l’acte, amb la col·laboració del grup Port Bo, amb un repertori de cançons històriques, entre les quals destaquen havaneres del segle XIX que encara no s’havien cantat davant un públic. Aquestes peces formen part d’un conjunt de partitures pràcticament oblidades que els investigadors Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay han recuperat després de sis anys de recerca i han presentat en el seu llibre ‘Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen‘.
El concert s’emmarca en la voluntat de donar a conèixer aquestes havaneres, que es van popularitzar a Catalunya molt abans del que es pensava, ja que fins ara es creia que havien arribat després de la guerra de Cuba, a finals del segle XIX. Segons la investigació dels tres musicòlegs, ja es cantaven a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. Aquest era un dels gèneres que cantaven les corals de Josep Anselm Clavé. El llibre, a part de recollir aquest fet, també recull les partitures que es podran sentir aquest dissabte a Palafrugell.
Enric Frigola apunta que aquestes havaneres en castellà van arribar abans que la representació de l’òpera ‘Carmen‘ a Barcelona. Aquest llibre dona un tomb a la concepció que les havaneres havien arribat a Catalunya a finals del segle XIX. Frigola reconeix que segurament els autors del llibre continuaran investigant.
El president de la Fundació Ernest Morató reconeix que el ritme de les primeres havaneres a Catalunya no ha canviat. La diferència, però, apunta que es troba més en les lletres: “eren aduladores als Governs que hi havia en aquell moment i, a més, eren una mica masclistes”. Enric Frigola reconeix que aquestes lletres cal situar-les en l’època en les quals es van crear. L’havanera es va acabar agafant com un símbol d’unió entre les diferents cultures que conformaven Espanya i les colònies.
Abans d’aquest concert de dissabte, però, els autors del llibre seran aquest divendres a l’Arxiu Comarcal de la Bisbal d’Empordà per presentar el treball. L’activitat de la Fundació Ernest Morató no s’atura perquè el proper dia 25 d’octubre, la Fundació ha organitzat una sessió especial d’havaneres a la biblioteca de Palafrugell, on persones grans no professionals cantaran havaneres.
Finalment, l’1 de novembre, i en el marc de la gran celebració que es fa cada any des de la Fundació, s’inaugurarà un monument dedicat a l’havanera a la primera rotonda de la carretera de Palafrugell a Calella. Aquesta obra, dissenyada per Pere Álvaro, inclourà títols d’havaneres icòniques com “La Paloma” i “El meu avi”, i quedarà com un record permanent de la vinculació de la zona amb aquest gènere musical.
